Arts visuals

Restaurada la majestat romànica de Santa Maria de Caldes de Montbui

El Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mobles de Cata­lu­nya del Depar­ta­ment de Cul­tura ha dut a terme la res­tau­ració de la majes­tat romànica de Santa Maria de Cal­des de Mont­bui.La imatge actual és una repro­ducció de l’antiga, que es va cre­mar el 1936 durant la Guerra Civil espa­nyola. El cap és l’única part de la talla que es va poder sal­var, i que els his­to­ri­a­dors situen cro­nològica­ment al segle XII. La res­tau­ració s’ha finançat mit­jançant les apor­ta­ci­ons del bis­bat de Ter­rassa, de la parròquia de Santa Maria, de les regi­do­ries de Cul­tura i Patri­moni de l’Ajun­ta­ment de Cal­des de Mont­bui i amb una sub­venció del Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat.

La majes­tat de Cal­des és una escul­tura de cos rodó, de fusta poli­cro­mada, que repre­senta la figura de Crist tri­om­fant cla­vat a la creu, amb un aspecte solemne i majestuós, i tant el seu ros­tre com el seu cos no mos­tren sig­nes de sofri­ment. La imatge actual és una repro­ducció d’una d’antiga que es va cre­mar el 1936 durant la Guerra Civil espa­nyola, a excepció del cap, que es va poder sal­var de les fla­mes, i que els his­to­ri­a­dors situen cro­nològica­ment al segle XII.

La figura de la majes­tat es repre­senta en posició ver­ti­cal, amb el cap alt, els braços rec­tes i esti­rats total­ment en horit­zon­tal i les mans ober­tes. Va ves­tida amb una túnica mani­cata i reposa els peus sobre un supe­dani; per tant, no penja de la creu sinó que està sobre­po­sat a ella, per bé que en cada peu i mà hi tro­bem un clau, ele­ment que evoca l’epi­sodi de la Cru­ci­fixió. La creu, també de nova cons­trucció, està dau­rada i pre­senta deco­ració incisa amb tons verds i blancs. Del cap, l’únic ele­ment d’època romànica, des­taca sobre­tot l’esplèndid tre­ball escultòric dels cabells, ben defi­nits i tre­ba­llats amb fins solcs paral·lels.

L’estat de con­ser­vació del suport del cap era dolent, amb una impor­tant afec­tació d’insec­tes xilòfags, que havien pro­vo­cat pèrdues con­si­de­ra­bles de mate­rial ligni, prin­ci­pal­ment en el revers. Aquest no és un pro­blema nou, ja que tant a la cara com en el cabell es van loca­lit­zar anti­gues repa­ra­ci­ons de suport, majo­ritària­ment fetes amb mas­si­lla, però també amb fusta i amb un reforç de tela de lli. En les parts de cons­trucció recent, també s’obser­va­ven pèrdues, de caràcter lleu, que en aquest cas es tracta de cops, ras­ca­des i inci­si­ons oca­si­o­na­des pro­ba­ble­ment per cau­ses antròpiques i/o mani­pu­la­ci­ons poc acu­ra­des.

L’estrat pictòric que mos­trava el cap de la majes­tat no es cor­res­po­nia a la poli­cro­mia ori­gi­nal, i ja a sim­ple vista aquest dar­rer nivell pictòric evi­den­ci­ava l’existència de repa­ra­ci­ons que afec­ta­ven impor­tants zones de la cara. La superfície pictòrica de la resta del cos estava en millor estat de con­ser­vació, i només tenia peti­tes pèrdues i algun des­gast, fruit pos­si­ble­ment de fre­ga­ments. La capa de superfície pre­sen­tava una capa de vernís aco­lo­rit a mode de pàtina d’enve­lli­ment, que enfos­quia con­si­de­ra­ble­ment tot el con­junt, a la vegada que l’uni­fi­cava visu­al­ment.

La inter­venció s’ini­cia amb la desin­sec­tació del suport, i poste­ri­or­ment amb la docu­men­tació fotogràfica del con­junt. Una vegada en el taller, comença l’estudi del cap, per tal d’esta­blir si ha patit modi­fi­ca­ci­ons i poder deter­mi­nar els diver­sos nivells pictòrics que en l’actu­a­li­tat con­serva la part romànica de la majes­tat. L’extracció d’una tira de tela loca­lit­zada en la mei­tat esquerra del cap, just dar­rere de l’ore­lla, ha dei­xat al des­co­bert un tall de dimen­si­ons con­si­de­ra­bles, tant per la seva llar­gada com per la pro­fun­di­tat. L’ori­gen d’aquesta ober­tura és des­co­ne­gut, per bé que tot sem­bla indi­car que podria trac­tar-se d’una modi­fi­cació feta a l’obra, per trans­for­mar-la amb l’objec­tiu de fer-li per­dre la fron­ta­li­tat i “actu­a­lit­zar-la” als cor­rents estètics del moment.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor