Restaurada la majestat romànica de Santa Maria de Caldes de Montbui
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha dut a terme la restauració de la majestat romànica de Santa Maria de Caldes de Montbui.La imatge actual és una reproducció de l’antiga, que es va cremar el 1936 durant la Guerra Civil espanyola. El cap és l’única part de la talla que es va poder salvar, i que els historiadors situen cronològicament al segle XII. La restauració s’ha finançat mitjançant les aportacions del bisbat de Terrassa, de la parròquia de Santa Maria, de les regidories de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Caldes de Montbui i amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.
La majestat de Caldes és una escultura de cos rodó, de fusta policromada, que representa la figura de Crist triomfant clavat a la creu, amb un aspecte solemne i majestuós, i tant el seu rostre com el seu cos no mostren signes de sofriment. La imatge actual és una reproducció d’una d’antiga que es va cremar el 1936 durant la Guerra Civil espanyola, a excepció del cap, que es va poder salvar de les flames, i que els historiadors situen cronològicament al segle XII.
La figura de la majestat es representa en posició vertical, amb el cap alt, els braços rectes i estirats totalment en horitzontal i les mans obertes. Va vestida amb una túnica manicata i reposa els peus sobre un supedani; per tant, no penja de la creu sinó que està sobreposat a ella, per bé que en cada peu i mà hi trobem un clau, element que evoca l’episodi de la Crucifixió. La creu, també de nova construcció, està daurada i presenta decoració incisa amb tons verds i blancs. Del cap, l’únic element d’època romànica, destaca sobretot l’esplèndid treball escultòric dels cabells, ben definits i treballats amb fins solcs paral·lels.
L’estat de conservació del suport del cap era dolent, amb una important afectació d’insectes xilòfags, que havien provocat pèrdues considerables de material ligni, principalment en el revers. Aquest no és un problema nou, ja que tant a la cara com en el cabell es van localitzar antigues reparacions de suport, majoritàriament fetes amb massilla, però també amb fusta i amb un reforç de tela de lli. En les parts de construcció recent, també s’observaven pèrdues, de caràcter lleu, que en aquest cas es tracta de cops, rascades i incisions ocasionades probablement per causes antròpiques i/o manipulacions poc acurades.
L’estrat pictòric que mostrava el cap de la majestat no es corresponia a la policromia original, i ja a simple vista aquest darrer nivell pictòric evidenciava l’existència de reparacions que afectaven importants zones de la cara. La superfície pictòrica de la resta del cos estava en millor estat de conservació, i només tenia petites pèrdues i algun desgast, fruit possiblement de fregaments. La capa de superfície presentava una capa de vernís acolorit a mode de pàtina d’envelliment, que enfosquia considerablement tot el conjunt, a la vegada que l’unificava visualment.
La intervenció s’inicia amb la desinsectació del suport, i posteriorment amb la documentació fotogràfica del conjunt. Una vegada en el taller, comença l’estudi del cap, per tal d’establir si ha patit modificacions i poder determinar els diversos nivells pictòrics que en l’actualitat conserva la part romànica de la majestat. L’extracció d’una tira de tela localitzada en la meitat esquerra del cap, just darrere de l’orella, ha deixat al descobert un tall de dimensions considerables, tant per la seva llargada com per la profunditat. L’origen d’aquesta obertura és desconegut, per bé que tot sembla indicar que podria tractar-se d’una modificació feta a l’obra, per transformar-la amb l’objectiu de fer-li perdre la frontalitat i “actualitzar-la” als corrents estètics del moment.