Una ombra generosa i fructífera

L’evo­lució del Tem­po­rada Alta, en aquests pri­mers trenta anys d’història, és com la d’un arbre que neix d’un plan­ter. La pro­gressió és expo­nen­cial: en les pri­me­res edi­ci­ons passa de qua­tre a divuit espec­ta­cles, entre el 1992 i el 1996. Les dar­re­res edi­ci­ons, i sense comp­tar la de l’any pas­sat, afec­tada per la pandèmia –es van subs­ti­tuir mol­tes estre­nes pre­sen­ci­als per un catàleg amplíssim d’edi­ci­ons en vídeo dels mun­tat­ges– vore­gen el cen­te­nar de títols. De seguida, va començar a ser un car­tell en què s’estre­na­ven un gra­pat d’espec­ta­cles. En la segona edició (1993), dels sis espec­ta­cles pro­gra­mats, dos van ser d’estrena. Actu­al­ment, la xifra s’acosta al 50%. Com a exem­ple: el 2017, dels 108 espec­ta­cles pro­gra­mats, 49 van ser estre­nes. I aquest 2021, dels 106 títols que hi ha pro­gra­mats (en més de 150 fun­ci­ons), 43 són estre­nes. També és cert que el con­cepte s’ha anat ampli­ant, perquè si, ini­ci­al­ment, es comp­ta­bi­lit­za­ven com a estre­nes les que eren abso­lu­tes, ara es té en compte si l’obra és el pri­mer cop que es veu a Cata­lu­nya.

Evi­dent­ment, per acon­se­guir aquest crei­xe­ment ha estat impres­cin­di­ble el suport públic. Tot i així, és dels fes­ti­vals de pri­mera divisió en l’àmbit euro­peu en què, en situ­a­ci­ons nor­mals, l’apor­tació pública és infe­rior a la pri­vada. Per exem­ple, el 2018 l’apor­tació pública va ser del 47,5% i el 2019, del 45,6%. Enguany, en què encara hi ha una impor­tant res­tricció d’afo­ra­ment (fins al 70%, tot i que per a les sales de menys afo­ra­ment implica que, en rea­li­tat, no es pot arri­bar a aquest màxim perquè cal dei­xar espais buits entre els dife­rents grups de com­pra) l’apor­tació pública està pre­vista que sigui del 51%. La manera com ha cres­cut el Tem­po­rada Alta par­teix d’un arris­cada comp­ta­bi­li­tat (calen ocu­pa­ci­ons molt ele­va­des per poder cobrir les des­pe­ses de con­trac­tació). La mit­jana en els pri­mers vint-i-nou anys (les reser­ves d’entra­des de l’edició ante­rior ja pre­ve­uen una ele­vada assistència) és supe­rior al 87%. Al cos­tat de les entra­des a taqui­lla, hi ha el suport dels mece­nes del Tem­po­rada Alta. En nom­bres abso­luts, no va ser fins al 2006 que van arri­bar al milió d’euros de pres­su­post, que va anar aug­men­tant fins als 3 mili­ons del 2011. L’any següent, va caure fins als 2 mili­ons a causa de la crisi. També hi va haver una altra cai­guda nota­ble el 2020, res­pecte al 2019 (de 3,5 mili­ons a 2,5). Que acon­se­guei­xin cobrir aques­tes des­pe­ses té més valor si es té en compte que bona part dels espec­ta­cles del fes­ti­val no van adreçats al gran públic. Sal­va­dor Sunyer sem­pre explica que l’interès del fes­ti­val és que l’espec­ta­dor es vagi atre­vint amb pro­pos­tes de major risc dra­matúrgic. Per a això, ha estat impres­cin­di­ble anar sumant pri­me­res espa­ses euro­pees. El 1998 va ser la pri­mera edició que va incloure espec­ta­cles inter­na­ci­o­nals. El 2019, dels 96 títols, 27 eren inter­na­ci­o­nals. Enguany, hi ha comp­ta­bi­lit­zat 15 pro­pos­tes inter­na­ci­o­nals (del cen­te­nar llarg de títols pro­gra­mats). Si aquest any es cons­tata una ele­vada assistència (35.000 espec­ta­dors) es podrà dir que s’haurà acon­se­guit la xifra del milió d’espec­ta­dors. En la segona edició, només van ven­dre 4.169 enta­des, men­tre que el 2015 se’n va comp­ta­bi­lit­zar el rècord: 78.922 espec­ta­dors (va ser l’any de la mul­ti­tu­dinària inter­venció al car­rer de la com­pa­nyia Cara­bosse, pel riu i els car­re­rons del Barri Vell de Girona).

La seva ombra és fructífera perquè, a mesura que ha con­so­li­dat una plaça, n’ha obert d’altres. Per exem­ple, el 2008 va començar tímida­ment a pro­duir espec­ta­cles estran­gers. Ara, s’ha aco­se­guit que noms com Kris­tian Lupa, Guy Cas­si­ers i Oska­ras Kor­su­no­vas diri­gei­xin repar­ti­ment català. I, des del 2012, es pro­di­guen rèpli­ques del fes­ti­val a Bue­nos Aires i en altres capi­tals de l’Amèrica Lla­tina. Sor­gei­xen com­pli­ci­tats arreu.