ANGOIXA I RELIGIÓ

L’escrip­tor, direc­tor i pro­duc­tor nord-ame­ricà Mike Fla­na­gan s’ha con­ver­tit en el guru de les sèries de ter­ror de Net­flix, enca­de­nant con­se­cu­ti­va­ment tres pro­duc­tes que han rebut molt bones crítiques. El 2018 es va estre­nar La mal­dición de Hill House, la història de cinc ger­mans trau­ma­tit­zats pels fets ocor­re­guts a la mansió on vivien de petits. Una història de ter­ror, amb els ensurts cor­res­po­nents, però també un drama fami­liar amb per­so­nat­ges molt potents, tant en les seves ver­si­ons infan­tils com adul­tes. El 2020, en plena pandèmia, es va estre­nar La mal­dición de Bly Manor, amb alguns dels actors prin­ci­pals de la sèrie ante­rior. En aquest cas la història gira al vol­tant d’una jove nord-ame­ri­cana que accepta una feina de mai­na­dera en una mansió anglesa, on aviat també es veurà envol­tada de fenòmens sobre­na­tu­rals. Final­ment, el setem­bre pas­sat va arri­bar Misa de medi­a­noche, un pro­jecte més per­so­nal i ambiciós, que tracta essen­ci­al­ment el tema de la por a la mort, el sacri­fici i la religió. El lloc on pas­sen suc­ces­sos ter­rorífics no és cap mansió, sinó una illa sen­cera, Crockett Island. En cap moment de la sèrie es fa referència a quina seria la seva ubi­cació geogràfica, però tot fa pen­sar en una de les peti­tes illes habi­ta­des a les cos­tes de Nova Angla­terra (si bé en rea­li­tat la sèrie es va fil­mar en un set cons­truït prop de Van­cou­ver, al Canadà).

Crockett Island se’ns pre­senta com un indret aïllat i trist, on els pes­ca­dors s’estan que­dant sense feina per un ves­sa­ment de petroli i la població va enve­llint men­tre els joves van mar­xant. Un d’aquests joves, però, fa el camí con­trari. Es tracta de Riley (Zach Gil­ford), que torna a la casa dels seus pares després d’haver pas­sat a la presó qua­tre anys per haver pro­vo­cat un acci­dent mor­tal men­tre conduïa begut per Man­hat­tan, on havia tri­om­fat com a agent de borsa. La seva rebuda no és espe­ci­al­ment càlida en una comu­ni­tat molt catòlica, tan­cada i sus­picaç, on de sobte començaran a pas­sar fets estranys. Tot ple­gat coin­ci­deix amb una altra arri­bada, la d’un capellà foras­ter, el pare Paul. Aquest mossèn arriba per subs­ti­tuir el seu pre­de­ces­sor, l’ancià pare Pruitt, que s’ha posat malalt durant un viatge a Terra Santa. El pare Paul demos­tra ser un per­so­natge molt carismàtic, que de seguida rep les aten­ci­ons i l’ajuda de la fanàtica Beverly, una dona repel·lent que menys­prea els que no són cre­ients com ella, espe­ci­al­ment el xèrif de l’illa, que és musulmà. Men­tre el pare Paul acon­se­gueix que l’església es vagi omplint cada nit pro­me­tent als fidels la vida eterna, Riley, que ha per­dut la fe, inten­tarà inte­grar-se nova­ment en la vida de la comu­ni­tat. Així, reprèn la relació que tenia amb la seva xicota de joven­tut, Erin, que també ha tor­nat a l’illa, emba­ras­sada i sol­tera, per fer de mes­tra. Aquest per­so­natge està inter­pre­tat per l’actriu Kate Sie­gel, musa i esposa de Fla­na­gan a la vida real, i també pre­sent a les dues sèries ante­ri­ors. En aquesta ocasió és la res­pon­sa­ble d’un intens monòleg sobre el sen­tit de la vida en l’últim capítol, refle­xi­ons com­mo­ve­do­res en una trama que va més enllà del ter­ror tra­di­ci­o­nal. La sèrie, llo­ada per Step­hen King i Ste­ven Spi­el­berg, també inclou impac­tants girs de guió. Un dels quals, pre­ci­sa­ment pro­ta­go­nit­zat per Erin i Riley, s’ha con­si­de­rat un dels millors (i més tris­tos) moments tele­vi­sius de l’any pas­sat.