TERÀPIA PERILLOSA

El precedent de la col·laboració entre Nicole Kidman i el productor David E. Kelley a l’addictiva Big Little Lies va posar el llistó molt alt, i els fans que esperaven un producte semblant amb Nine Perfect Strangers segurament s’han endut una decepció. Aquesta nova minisèrie de vuit capítols protagonitzada per l’actriu australiana està basada en el best-seller amb el mateix títol de l’escriptora Liane Moriarty (que també va escriure Big Little Lies). Explica l’experiència de nou clients que han estat convidats a un exclusiu centre de repòs i benestar anomenat Tranquillum House. Allà descobreixen que les teràpies a les quals són sotmesos són molt diferents de les que esperaven.

La sèrie té una mica d’intriga i molt de melodrama, però a diferència del que passava a Big Little Lies, no resulta gaire creïble. A més, Nicole Kidman no està en un dels seus millors moments interpretatius; o potser és l’excés de retocs estètics, que fan que en ocasions s’apropi al ridícul. El fet que imiti l’accent rus tampoc hi ajuda. Kidman hi interpreta la Masha, la misteriosa responsable del centre, una dona amb un passat complicat com a executiva internacional que ha decidit fer un tomb a la seva vida i crear el luxós centre de teràpies de benestar per ajudar els seus hostes a superar l’estrès amb mitjans poc convencionals, com ara l’ús de la hipnosi i de substàncies al·lucinògenes.

Els hostes, els desconeguts del títol, tenen en comú el fet que no se senten bé amb les seves pròpies vides. D’una banda, hi ha els tres membres de la família Marconi, els pares i una filla, que no han pogut superar el suïcidi d’un familiar. El pare, interpretat magistralment per Michael Shannon, és qui més creu que l’estada a Traquillum els pot ajudar. La resta dels hostes són la Jessica i en Ben, una parella de joves milionaris que han vist com els diners no poden solucionar els alts i baixos de la seva relació; la mestressa de casa Carmel, traumatitzada per la infidelitat i el divorci del seu marit; en Lars, periodista, i únic entre els convidats que sospita que Tranquillum no és aigua clara; la Frances, una escriptora d’èxit amb problemes d’autoestima i una vida força desmanegada, i finalment en Tony, una antiga estrella de futbol americà que ho va perdre tot en lesionar-se i que amb els anys s’ha tornat una persona amb un caràcter més aviat cínic. Precisament la relació que es va establint entre la Frances, interpretada per la divertidíssima Melissa McCarthy, i en Tony, a qui dona vida el genial Bobby Canavale, és un dels motius pels quals val la pena veure la sèrie. A mesura que avancen els capítols, s’aniran descobrint diferents aspectes de la personalitat no només dels hostes, sinó també de la Masha i els seus ajudants del centre, que funciona gairebé com si fos una secta. També s’establiran curiosos llaços entre ells, de vegades aliances, de vegades rivalitats, mentre comparteixen experiències i records traumàtics que els han marcat la vida. I mentre les confidències van aflorant, l’experiència de relax, benestar i renovació vital que havien promès als hostes es va transformant en una mena de malson. De fet, arriba un punt en què els convidats, que han hagut d’entregar els seus mòbils en arribar al centre, es veuen completament aïllats i comencen a sospitar que potser corren perill.