L’ull de l’agulla i l’elefant del circ

D’entrada, hi ha som­nis que no poden tras­pas­sar el so del des­per­ta­dor. Que sem­blen, si no visi­o­na­ris, com a mínim, impru­dents. Genís Mata­bosch, un estudiós i amant del circ, fa una dècada que pivota el pro­jecte de Cir­cus Art Fon­da­tion fins a donar-li una forma via­ble. Aquest cap de set­mana s’està cele­brant la desena edició del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal del Circ Ele­fant d’Or, a Girona. I, des de l’any pas­sat s’està desen­vo­lu­pant l’ambiciós Cir­cus­land, el Palau Inter­na­ci­o­nal de les Arts del Circ, a l’edi­fici de Cal Coro, al Prat de Sant Esteve de Besalú. Sense que encara hagi des­pun­tat la capa­ci­tat d’aquest cen­tre de recerca, divul­gació i con­ser­vació de patri­moni (referència única a Europa –comenta Mata­bosch– i que aspira a anar incor­po­rant les col·lec­ci­ons dels amants del circ que man­te­nen el seus mate­ri­als en espais par­ti­cu­lars), ha acon­se­guit l’edi­fici després d’haver son­de­jat durant anys Figue­res i Girona (altres còmpli­ces en el nai­xe­ment i crei­xe­ment de la fun­dació pri­vada). Sem­blava impos­si­ble, d’entrada, fer pas­sar un ele­fant pel forat d’una agu­lla. Al circ, però, res és impos­si­ble.

Fins dimarts, Girona serà la capi­tal del circ mun­dial. I és que aquest cer­ta­men figura entre el top cinc dels de major referència dins del sec­tor. Aquest any, de fet, és el pri­mer d’aquest grup de referència que l’ha mun­tat, després que Mon­te­carlo i el de Démain de París els hagin tor­nat a anul·lar. Cir­cus Art Foun­da­tion sí que va sus­pen­dre el de l’any pas­sat i el va trans­for­mar en una edició espe­cial que van bate­jar com a Fes­ti­val de Fes­ti­vals, al pavelló de Fon­ta­jau. La par­ti­cu­la­ri­tat de l’Ele­fant d’Or és que con­cen­tra en dues úniques gales (espec­ta­cle blau i ver­mell) fins a vint-i-qua­tre atrac­ci­ons inèdites a l’Europa Occi­den­tal. Un jurat inter­na­ci­o­nal pre­mia els millors números que aca­ben acce­dint a la final, Espec­ta­cle d’Or, que es farà aquest dimarts. Entre l’afició al circ inter­na­ci­o­nal hi ha també molts pro­gra­ma­dors i direc­tors de circs que trien molts dels artis­tes que apa­rei­xen a Girona. A més del pres­tigi de poder-se endur un Ele­fant d’Or en la seva cate­go­ria, també hi ha l’opció d’acon­se­guir fer un salt en la car­rera pro­fes­si­o­nal de l’atracció o per donar valor als circs que hi pre­sen­ten artis­tes. Enguany, hi par­ti­ci­pen un total de noranta artis­tes arri­bats de tretze països. Des del 2019, el fes­ti­val com­ple­menta la seva oferta d’espec­ta­cles amb un mer­cat adreçat a pro­fes­si­o­nals i fans del sec­tor: el Cir­cus World Market. Enguany també repe­teix i per­met dis­po­sar de major como­di­tats per a l manu­tenció dels artis­tes.

Pel que fa a aquesta edició, hi ha una gran incògnita sobre quants espec­ta­dors ocu­pa­ran la vela. I és que, quan es van posar a la venda, el ser­vei blo­que­java les buta­ques de cada grup de com­pra (perquè la nor­ma­tiva impe­dia ven­dre més del 70% de loca­li­tats). Mata­bosch des­carta ven­dre, ara, aque­lles buta­ques lliu­res (com sí que va fer el Tem­po­rada Alta, sense que cap espec­ta­dor es queixés de la situ­ació). Si repe­tis­sin les xifres del 2020, amb el 87,7% d’ocu­pació, arri­ba­rien als 300.000 espec­ta­dors en l’històric de deu edi­ci­ons més l’espe­cial del 2021.

En aquests deu anys, la fun­dació també ha anat des­ple­gant pro­gra­mes paral·lels, com, des del 2014, el Circ de Nadal de Girona, una cita que ja s’ha con­ver­tit en esta­ble a Fon­ta­jau i que busca unes con­di­ci­ons poc habi­tu­als, amb números sobre una pista de gel o dins de l’aigua. El 2015 van cons­truir la pri­mera carpa auto­por­tant i sense colum­nes. Poste­ri­or­ment, es van tras­lla­dar a Santa Susanna (Maresme), amb el nom de Cúpula de Mar. L’estruc­tura va tor­nar a aparèixer el 2018 a Girona, com a Cúpula de les Arts. La intenció de l’equip de Mata­bosch és que es vagi nor­ma­lit­zant la pro­gra­mació de circ als muni­ci­pis on s’ins­tal·len. Figue­res va ser la pri­mera seu de l’enti­tat, i es va arri­bar a plan­te­jar, en els pri­mers moments, que s’hi pogués ins­tal·lar el museu. Però, ja en la segona edició, per una “nul·la sen­si­bi­li­tat de l’esta­ment mili­tar” es van veure forçats a des­plaçar la vela al recinte firal de Figue­res. Per exem­ple, en el 4t Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Figue­res (2015) van acon­se­guir dues actu­a­ci­ons del pallasso David Lari­ble, al Tea­tre Muni­ci­pal El Jardí. També l’any ante­rior, van mun­tar una expo­sició de ves­tits de Cara­blanca dins la Mos­tra Flo­ral del Gremi de Flo­ris­tes de Figue­res, en què van apro­fi­tar, de fet, per ense­nyar la col·lecció de car­tells recent­ment adqui­rits de la col·lecció Fernández-Ardavín. Per l’Escor­xa­dor hi van pas­sar 18.257 visi­tants i va ser l’expo­sició més visi­tada de la història del muni­cipi. El 2016, la Festa Empordà i Circ va con­gre­gar més de 3.000 per­so­nes a la plaça Cata­lu­nya de Figue­res. També aquell any van batre el rècord mun­dial d’ascens en equi­li­bri cap a cap a l’esca­li­nata de la cate­dral, a Girona. El 2018, es van tor­nar a superar amb el Duo­Vi­talys: 97 gra­ons en 52 segons. Fa poques set­ma­nes es va tor­nar a superar el rècord, coin­ci­dint amb una altra edició de Circ de Nadal: Els Giang Brot­hers van asso­lir 100 esgla­ons en 53,6 segons. El 2017 va començar amb un espec­ta­cle que es va pro­gra­mar en el marc de la Tar­raco Arena, a la plaça de Tar­ra­gona, i amb el que va ser la dar­rera edició del Fes­ti­val a Figue­res. El 2018, ja es va fer a Girona, on també es va pro­gra­mar, a la Cúpula de les Arts, el Circ Char­lie Rivel (octu­bre). Ante­ri­or­ment, havia pre­sen­tat en la Cúpula la can­tant Che­noa (dins del Fes­ti­val Úniques) i un car­tell de mono­lo­guis­tes en el Girona Comedy Fes­ti­val. A finals d’agost, pre­vi­si­ble­ment, amb la volun­tat d’ampliar l’acti­vi­tat a Girona es va obrir l’ofi­cina Tot entra­des al pas­seig d’Olot amb el car­rer de Bar­ce­lona.