El treball actoral d’‘Unes abraçades insuportable-ment llargues’ forma un corpus d’individus que s’acoblen i s’escolten, que es miren poc i que es toquen menys, però que es perceben contínuament

Szpunberg s’allunya de la convenció: la distopia o el record són recursos per deformar la realitat, però ho fa amb un realisme màgic que trenca amb la buidor més apàtica Els aparells de La màquina de parlar humanitzen el seu comportament que el del seu amo. Per cert, que és tota una oportunitat tornar a veure el dramaturg Marc Rosich vestit d’actor, una circumstància que es produeix, sens dubte, per la confiança i l’amistat que es professen els dos autorsRosich, com Jordi Andújar, repeteixen fent el mateix paper que fa quinze anys. Vanessa Segura, en canvi, substitueix Sandra Monclús, que havia estat la màquina en les dues temporades anteriors (2007 i 2017 al Maldà).