Crítica
I LA VIDA VA CRÉIXER DEFINITIVAMENT
De totes les novel·les publicades per l’escriptor grec radicat a Suècia Theodor Kallifatides (Molaoi, 1938), Amor i enyorança és segurament la més biogràfica. Ni que sigui pels paral·lelismes entre el protagonista de la narració i la vida de l’escriptor, emigrat el 1964 a Estocolm i estudiant de filosofia a la universitat. Poeta incipient, va ser professor a la mateixa facultat on s’havia graduat i va iniciar una extensa trajectòria com a narrador en suec, però també en el seu grec natal, així com infinitat de traduccions entre dues llengües: Bergman, Strindberg i Ritsos, entre d’altres. Galàxia Gutenberg ha publicat El passat no és un somni –també autobiogràfica i ambientada a Grècia, on els habitants del seu poble pateixen afusellaments dels feixistes–, Timandra, Mares i fills –les quatre traduïdes del grec per Montserrat Camps i Gaset– i ara Amor i enyorança, que ens arriba directament del suec gràcies a Carolina Moreno Tena.
L’obra de Kallifatides, a través de novel·les breus i ben trenades, és una descripció d’estats d’ànim, tant les històriques com les que contenen la biografia personal d’un dels escriptors més destacats de la novel·la europea actual. Per exemple, a Amor i enyorança ens descriu les desventures d’un noi arribat a Suècia sense diners a les butxaques i que s’ha d’adaptar a una societat diferent. El seu modus vivendi, la situació dels emigrants o l’enamorament d’una veïna, que és una dona casada, mostren les relacions difícils entre els treballadors i l’encaix, també sentimental, dins d’una novel·la d’iniciació, que segurament descriu també les dificultats que va tenir quan va aterrar a Suècia el 1964. Entre una aventura i la següent, cita Kavafis, “la vida va créixer”. I és aquesta la sensació que ens deixa aquesta bella narració, plena d’interrogants subtils sobre la comprensió d’altres cultures i el xoc entre mentalitats en uns països que es desperten lentament de la guerra europea. La prosa de Kallifatides ens atrapa dins una narració amable i compassada, plena de descripcions de gran sensibilitat, que recorden els versos dels poetes contemporanis. “La felicitat sembla fàcil d’imitar”, ens diu al meridià de la novel·la, però aquesta recerca del personatge jove el porta a despistar-se mentre intenta estudiar entre tot un seguit de feines precàries i relacions difícils. Sense gaire argument, Amor i enyorança és un relat magistral de la formació de l’escriptor que deriva de les lectures i les sensacions, que s’acosta a l’amor d’una manera gairebé traumàtica i que tem caure en els paranys de la seva manca d’experiència. Llegir Kallifatides és una experiència, perquè et fa identificar-te amb les vicissituds dels personatges, però també t’ofereix reflexions: “Els records que no es reforcen amb paraules s’obliden fàcilment i ràpidament... Els humans dibuixem, gravem a la pedra, pintem o posem una pedra damunt d’una altra no només per no caure en l’oblit, sinó per poder recordar.”
Paul Giger ens acosta als manuals de la bona mort
Els Ars Moriendi o manuals de la bona mort van ser uns compendis de la tradició cristiana sorgits a principis del segle XV. Fomentaven una actitud valenta i positiva davant l’agonia en el moribund, normalment enfrontat amb dosis similars de por i incomprensió. Així, amb l’ajuda dels àngels i els sants, invocats per les oracions dels seus acompanyants, aquell havia de fer front a les temptacions dels dimonis per salvar la seva ànima en els moments de feblesa. Una cosa semblant ens proposa el grup del violinista suís Paul Giger en el seu nou treball, un manual celestial per enfrontar-nos a la realitat des de l’actitud de la música i tot el seu catàleg d’harmonies que ens porten al súmmum. Composicions pròpies i de Bach ens acosten a la bellesa mitjançant moments en què les epifanies sorgeixen lliures a la recerca de la soledat. A Ars Moriendi, Giger analitza els patrons que flueixen de la vida, la mort i la renovació, mentre reuneix composicions de Bach i música nova inspirant-se en l’obra del pintor Giovanni Segantini i les tradicions populars suïsses. El disc es va gravar a Maloja, on Segantini va passar els últims anys de la seva vida. Extraordinari!
