Quinze cunyades, per ara

Per què no jugar amb el tòpic? Per les dates de Nadal, és tradició fer baixar els canelons assistint en família a una comèdia de traç gros. Comèdies com les de Lluís Coquard eren les delícies de la centenària Llibreria Millà (avui ja desapareguda): les companyies de teatre amateur se servien dels llibrets i feien les delícies de la seva parròquia de fidels als seus teatres. D’aquest ànim va néixer Cunyades, una peça d’un dramaturg emprenedor, Ramon Grau, que es remunta al 2016. El 2018 es va estrenar i tothom va celebrar la peripècia, i li van insistir en la viabilitat professional. Des que es va estrenar la versió professional de Cunyades (amb Àngels Bassas, Mònica Pérez, Fermí Fernàndez i Jordi Ríos), al març farà un any, el projecte ha anat prenent forma. Avui, Grau està satisfet d’haver acceptat el repte de pujar el seu text a l’esfera professional. De moment, tenen tancades (fetes o amb el contracte signat) catorze funcions en catorze municipis. Grau s’estranya que els encarreguin funcions per a aquestes dates, perquè ell intuïa que l’obra té regust d’envelat de festa major, i quan es va estrenar ja hi havia molta programació d’aquesta magnitud tancada. Per això, és molt optimista pensant en l’estiu vinent. Són poques catorze funcions per a una gira d’un any? Ells aspiren a fer-ne moltes més en els propers mesos. El que és segur és que, responent al tòpic, tothom tremolaria en un àpat nadalenc amb quinze cunyats. Ni Twitter suportaria tanta discussió agra.

Efectivament, Cunyades imagina la lluita estratègica entre dues cunyades. El pare dels respectius companys ha mort i ha deixat en herència la impremta Planas i Fills. Els germans tenen prou bona relació entre ells, però es trobaran en un conflicte que, lluny de resoldre’s, s’anirà embolicant, com exigeix tot bon sainet. Grau sempre ha defensat el teatre de vodevil, de disbarats, que acaba amb la premissa “a veure qui la diu més grossa”. Són els espectacles de festa major que protagonitzaven actors com Joan Pera i Amparo Moreno els que ell veia de petit a l’envelat i els que el van impulsar a les arts en viu. També, a la seva manera, l’actor, director i dramaturg Ramon Madaula és una ferm defensor de la comèdia de sofà. Sense manies ni prejudicis. Entén que la comèdia és un gènere molt recomanable que permet posar en qüestió convencions socials alhora que accepta tot tipus de públic. Cadascú la llegirà segons la gamma de profunditat que desitgi.

Ramon Grau s’ha trobat en una aventura un punt quixotesca, que accepta de grat. Si el 2016 va escriure el text i el 2018 el va estrenar, en clau amateur a la Societat Cultural i Recreativa el Centre de Sant Martí Sarroca, posteriorment, va lluitar perquè l’agafés una productora comercial. Va quedar ben sorprès en veure les dificultats de fer-la atractiva. I va decidir emprendre el camí de fer-ho ell mateix. Per això, amb el suport de Toni Albà va convèncer bona part del repartiment. Els intèrprets celebren aquesta gosadia i aquesta sensació tan alliberadora de fer una comèdia per a tot tipus de públic. El seu suport al projecte ha estat clau perquè continués avançant. La irreverència de la proposta sembla que ha estat un motiu perquè els actors se l’hagin volgut fer seva, i procuren prioritzar-la fins i tot davant d’altres projectes professionals, insinuava Grau fa unes setmanes a aquest setmanari.

La pandèmia va ser el penúltim escull abans de l’estrena. En aquest període, Albà se’n va acabar distanciant per motius professionals i va ser el mateix Grau qui va renunciar al paper d’actor per assumir-ne la direcció (a més de d’autoria i la producció). La satisfacció és que l’obra sempre omple tots els auditoris i que es van salvant les inversions. Fa poques setmanes, han trobat un nou distribuïdor que ja ha començat a aconseguir-los places per a aquest hivern.

Grau, que combina la seva feina en una petita botiga de fotografia i vídeo a Sant Martí Sarroca (un municipi de 3.300 habitants), amb la seva faceta com a escriptor de novel·les infantils i juvenils, ha sumat un nou repte artístic: el de la producció de Cunyades. De moment, la satisfacció per la bona rebuda a les sales és la seva particular manera de sentir-se ben pagat. Ha comprovat com un bon cartell d’actors populars dona garanties d’èxit a la taquilla (perquè sempre pengen el cartell de sold out) i a l’escena (perquè tenen tots els recursos necessaris per mantenir ben divertida i distreta l’audiència), seguint la peripècia de rellotge suís del vodevil.

Ramon Grau, màster en Comunicació Audiovisual i Publicitat, va ser professor de comunicació audiovisual a la UAB fins que va decidir iniciar una carrera com a guionista. Va ser un dels principals impulsors de Nissaga de poder. En cinema, va debutar dirigint el llargmetratge Bomba de relojería, protagonitzat per Lorenzo Quinn i Sílvia Tortosa. En teatre va estar vinculat als espectacles de la productora Fila 7. Ha treballat en diverses produccions audiovisuals, amb actors com Javier Gurruchaga, Julieta Serrano, Agata Lys, Joan Pera, Amparo Moreno, Jordi LP... En televisió també va treballar a Crónicas marcianas. I, evidentment, manté l’oïda ben desperta pel seu nou text teatral.