SO PUNXANT I SABORÓS

Noè Escolà va fer el pri­mer bolo amb 14 anys i ara en té 43. Aquest músic de llarg recor­re­gut, nas­cut a Bar­ce­lona però criat a Man­resa, fa sis anys que viu i tre­ba­lla en comu­ni­tat al con­vent de Pontós (Alt Empordà), on un grup d’amics artis­tes s’hi han tro­bat perquè “pas­sin coses”, com ja ho havien fet abans a Tiana, i han for­mat l’asso­ci­ació Mutte Cul­tu­ral, amb residències artísti­ques i un tea­tre on pro­gra­men actu­a­ci­ons de tot tipus. Escolà i la seva colla estan dina­mit­zant aquest petit poble de menys de 300 habi­tants, on ell, en con­cret, dona clas­ses de trombó i trom­peta a alguns veïns, a par­tir de les quals s’ha creat una mar­xing band.

Noè Escolà és també com­po­nent de diver­sos grups, com ara The Black Bar­bies i The Swing Lyons, amb les quals aporta aires reno­va­dors i rit­mes tre­pi­dants al jazz clàssic. Però la seva obra més per­so­nal es troba en dis­cos com ara la monu­men­tal tri­lo­gia Deli­ris poètics, amb tres dis­cos i més de trenta temes publi­cats el 2019, i més recent­ment Esbar­zer, un disc que com­par­teix amb aquells deli­ris la devoció per la poe­sia. “Jo també soc poeta, encara que no vagi dient-ho pel món. Tota la vida he estat escri­vint i reci­tant”, explica Escolà, que a Esbar­zer ha com­bi­nat els ver­sos pro­pis en tres de les cançons –Tobi­one, Tot i Apple– amb els de la poeta Antònia Saba­ter Bil­beny (Bada­lona, 1947), con­cre­ta­ment cinc poe­mes extrets dels seus lli­bres La suite d’Àrte­mis i En la ter­raza de Mefisto. “L’Antònia és la tieta de la meva pare­lla i, quan va fer 70 anys, li vam tocar en directe, com a regal, aques­tes adap­ta­ci­ons musi­ca­des d’alguns dels seus poe­mes, com ara Baila amor, Savi con­sell, Àrte­mis, Hava­nera i Visión. Després vaig pen­sar que esta­ria bé gra­var-les”, afirma Escolà, que en aquest disc en què con­flu­ei­xen gèneres com el rock, el jazz i el reg­gae, també canta –“en català, cas­tellà i anglès, perquè la meva vida és tot això”– i toca els teclats, sense dei­xar arra­co­nat el saxòfon. “El disc és tan variat i colo­rit perquè és un reflex de tot el que he fet. He tocat de tot, però vaig estu­diar jazz i sem­pre hi és pre­sent d’alguna manera.”

Per gra­var Esbar­zer , Noè Escolà ha estat molt ben acom­pa­nyat per tres músics pro­vi­nents de la banda d’afro­beat Moya Kalongo, ja dis­solta. Són el bate­ria Marc Thió, el gui­tar­rista Cesc Pas­cual i el bai­xista Was­hing­ton Pito Rosas, músics amb molta experiència que apor­ten també molta con­tundència, sobre­tot en el directe. L’entesa entre els músics ha estat tan bona que Escolà ja hi pensa com un grup ano­me­nat Esbar­zer. A propòsit, Esbar­zer és un home­natge a les humils i sabo­ro­ses mores del pun­xant esbar­zer, que cita a la cançó Tot, “el tema més pop del disc”. Men­tre enlles­teix un nou disc amb poe­mes d’Enric Casas­ses i la copro­ducció de Llull Riba, Noè Escolà pre­para les pre­sen­ta­ci­ons en directe d’Esbar­zer, com la que tindrà lloc el 30 de març a l’Estra­perlo de Bada­lona. A més, Escolà també par­ti­cipa a l’espec­ta­cle Desdèmona, que Alba Sar­raute & Les Ofèlies estre­nen aquest mes al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya.