Nèstor Luján, l’home amb carisma

Fa molts anys que Agustí Pons em va comentar sobre Nèstor Luján: “Mira que era lleig, però era un home amb un carisma impressionant, un seductor.” La tria d’Anna Capella, directora de Can Serra Museu de Mataró, d’Agustí Pons per comissariar l’exposició Un periodista tres estrelles, amb què es commemora el centenari del naixement del periodista, just al mateix edifici que acull fins al 21 de maig aquesta mostra, no podia ser més encertada. Pons ha tingut el suport de la documentalista Laura Parellada.

Per aquesta implicació personal, i per justícia, Pons no s’està de comentar que “tant el govern de Catalunya com el Col·legi de Periodistes han passat olímpicament de la commemoració; l’excepció ha estat l’Ajuntament de Mataró, que ha organitzat una exposició, petita d’extensió però ambiciosa de contingut, al museu de la ciutat, on en Nèstor va néixer i viure fins al 9 anys”.

L’exposició consta d’una àmplia biografia, amb un bon nombre de fotografies i tres àmbits dedicats al periodisme, als llibres i a la gastronomia. També inclou la reproducció d’alguns dels articles més significatius que va escriure i que ajuden a donar una idea més exacta del periodisme practicat per Luján. “Epicuri i bon vivant, sí, però també periodista compromès com ho proven els seus articles contra la situació de la ciutat de Barcelona, sobretot els que van del 1946 al 1957 –amb la vaga de tramvies entremig–, que inauguren el periodisme de denúncia de la postguerra; o sobre la situació general de Catalunya i Espanya que provoquen que Destino sigui objecte d’onze expedients i ell, davant del Tribunal d’Ordre Públic, condemnat i inhabilitat per continuar com a director”, afegeix Agustí Pons, que ha escrit magnífiques biografies de Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany i, és clar, Nèstor Luján, el periodisme liberal (Columna, 2004), Premi Crítica Serra d’Or el 2005.

L’exposició mostra objectes, com ara una tria de la seva col·lecció de pipes i de les etiquetes dels gran vins que li agradava beure. I es complementa amb un vídeo que recull de manera ordenada algunes de les entrevistes televisives que li van fer.

També s’han organitzat taules rodones en què periodistes de renom debaten sobre l’obra i la figura de Luján. Les dues pròximes són a l’Auditori - Biblioteca Popular (carrer d’en Palau, 18, Mataró). El 16 de març hi participaran Jordi Amat, Lluís Permanyer i Cèlia Ribera i, el 30 de març, Francesc de Carreras, Antoni M. Espadaler i Isabel Margarit. En tots dos casos, a les 18.30 h i moderades per Agustí Pons.

Nèstor Luján, que va morir a Barcelona el 22 de desembre del 1995, era periodista de vocació i ofici –“soc honestament, orgullosament, periodista”, havia declarat– va escriure, sobretot, a la revista Destino, en la qual va publicar el seu primer article el 1943. Hi va tenir columna fixa i va ser-ne director durant molts anys. Va multiplicar les seves col·laboracions als mitjans de comunicació i també es va prodigar com a escriptor. Al final de la seva vida declarava haver publicat uns 25.000 articles i haver escrit una cinquantena de llibres. Ha estat, sens dubte, un dels periodistes més importants de la segona meitat del segle XX, no només a escala catalana i espanyola, sinó també europea.

Home d’una curiositat insaciable, liberal i escèptic, no va ser franquista en temps de Franco ni progressista en temps de democràcia. “Potser per això la seva figura ha resultat incòmoda per a uns i altres”, afirma Agustí Pons.