26. La Riera “Ets una rata xuixarda!”

Després d’El cor de la ciu­tat i abans de Com si fos ahir, la tele­no­vel·la La Riera va ocu­par la franja de pri­mera hora de la tarda a TV3. S’hi va estar vuit tem­po­ra­des, del 10 de gener del 2010 al 25 de juny del 2017, amb 1.534 capítols. Van ser mol­tes tra­mes i molts per­so­nat­ges, si bé n’hi ha cinc que tots els seriòfils recor­den. La Mercè Riera (Mer­ce­des Sam­pi­e­tro), la gran mes­tressa del res­tau­rant Can Riera, i els seus qua­tre fills: Claudi Gui­tart (Pere Arqui­llué), el gran, ambiciós i una mica mafiós, enta­ba­na­dor i seduc­tor; Ernest Gui­tart (David Sel­vas), apa­rent­ment res­pon­sa­ble i fami­liar, però també inse­gur; Lluís Gui­tart (Jordi Cade­llans), que hau­ria pogut ser un pia­nista virtuós però va aca­bar rere la barra de la fonda, infeliç i poca­pena, i Sergi Gui­tart (Jordi Pla­nas), el petit, capritxós, lliure i ena­mo­radís, con­ti­nu­a­dor voca­ci­o­nal de l’ofici fami­liar.

La Riera és la història d’una família que regenta el res­tau­rant Can Riera a Sant Cli­ment, poble ima­gi­nari del Maresme. Al pri­mer capítol, el patri­arca, l’Ignasi Gui­tart (Jesús Fer­rer), reu­neix la família per dir-los que deixa la direcció del negoci. “Vull anar a Madrid i dedi­car-me total­ment al nou res­tau­rant.” Això suposa un veri­ta­ble deto­nant que fa des­per­tar les ambi­ci­ons de la dona i dels fills. “Te’n vas a Madrid...” –li diu la Mercè– “... i no pen­ses tor­nar...” Pausa. “Em dei­xes, no?” Pausa. “Ho sento, però no ho puc accep­tar.”

La dona, al cap­da­vall, dei­xarà que el seu marit s’ofe­gui (capítol 130) quan sem­blava que tor­na­ven a estar junts. “M’estàs con­dem­nant a una presó, Mercè! I si d’aquí a un temps vull mar­xar, què faràs? Em mataràs?” Pausa. “No diguis això. Jo mai...” La Mercè no pot tole­rar que l’Ignasi la deixi per segona vegada. Després d’un inter­canvi d’impres­si­ons, l’Ignasi, que va amb la cama engui­xada, s’entre­banca, cau a la pis­cina, demana auxili... i... “jo mai”. Nooo: mai, mai.

Per Sant Cli­ment vol­ten altres per­so­nat­ges igual­ment memo­ra­bles: l’aco­mo­dada i con­ser­va­dora família Fla­quer (Sergi Mateu era l’Albert, el pare; Carme Abril era la Núria Boix, la mare, i els fills eren la Mireia, inter­pre­tada per Mar­ga­lida Gri­malt, i el rebel Joan, inter­pre­tat per Rubèn Ser­rano); la Mari­bel Pereira (Montse Mori­llo), una cui­nera excep­ci­o­nal, tan mal­ca­rada com noble, que era el veri­ta­ble amor del Sergi; el Gui­llem (Fermí Rei­xach) i la Lídia Almeda (Anna Sahun), pare i filla, maquiavèl·lics i amo­rals; i el Mauri Riera (Fran­cesc Lucc­hetti), que conei­xem com un cap de cuina tra­di­ci­o­nal i un pèl ron­di­naire, però de qui es des­vela més enda­vant que és un pede­rasta.

De totes les fra­ses mítiques de La Riera, n’hi ha una que té les de gua­nyar per pujar al podi de les millors. És del Claudi i es tracta d’una expressió de menys­preu. Però no una cosa banal, vul­gar, sinó un insult amb classe. El Claudi el va dei­xar anar unes quan­tes vega­des al llarg de la sèrie, amb una ganyota, mig tan­cant els ulls. Per exem­ple, al capítol 614, par­lant amb el Santi Guer­rero (Òscar Intente), li diu que és “una rata xui­xarda”. I què és una rata xui­xarda? Doncs una rata de celler, cellarda, grossa com un conill, pelatge ros­senc, cara blanca amb una taca negra al vol­tant de cada ull i la cua aca­bada amb un floc de pèls negres envol­tats de pèls blancs. No es tracta d’una rata de teu­lada, una rata d’aigua, una rata de cla­ve­guera... no, no. Una rata com un piano.

És cert que el Nil (Peter Vives), el fill del Claudi i la Judit Pla (Laura Cone­jero), li diu “Pare, ets un rata”. Però una cosa és “ser un rata” i una altra, “ser una rata”. Tot és, però, sem­blant­ment ofen­siu.