El rap de la senzillesa

Kovitch rei­vin­dica l’ànima mes­tissa del hip-hop amb argu­ments de pes: “El hip-hop sem­pre s’ha nodrit d’altres estils, com ara el jazz, el funk i el soul, a través de sam­ples d’altres cançons.” I ell ho sap bé, perquè no és nou en això del rap; són molts anys, de manera més pública pri­mer amb el grup Homes Llúdriga, ja dis­solt, i ja en soli­tari amb l’àlbum Per­der el tiempo (2017), l’EP Flâneur (2021) i, aquest any, amb un nou disc de llarga durada, Sim­pli­fica, edi­tat el juny pas­sat pel segell Delírics. Són deu nou temes en què el català és majo­ri­tari en les lle­tres, una tendència que ja va insi­nuar a Flâneur, sem­pre en con­vivència amb el cas­tellà –“soc bilingüe 100%, els meus pares són del sud”– i, pun­tu­al­ment, el francès, com a reco­nei­xe­ment al hip-hop del país veí com una de les influències reco­ne­gu­des d’aquest raper de Palau-solità i Ple­ga­mans (Vallès Occi­den­tal) que ha col·labo­rat amb Valtònyc o Lágri­mas de San­gre.

Per què Sim­pli­fica? “Perquè jo ja ten­deixo habi­tu­al­ment a donar mol­tes vol­tes a les coses. I el títol és un mis­satge per a mi i per als que són com jo: les coses són més sen­zi­lles del que sem­bla”, explica Kovitch, que ho rea­firma a la cançó que obre el disc, Les millors coses, tri­ada també com a pri­mer sin­gle, amb un vide­o­clip diri­git per Pol Fuen­tes. Yaron Hur­ter Weida i Pau Escu­tia han produït Sim­pli­fica, una bona amal­gama d’estils diver­sos en bona con­vivència. “Jo soc un MC de la vella escola, però mai no he vol­gut pre­sen­tar-me com si fos un raper del Bronx o de Bro­oklyn, perquè no és el que jo soc. A més, els anys que vaig pas­sar amb Homes Llúdriga em van ser­vir per evo­lu­ci­o­nar i obrir la ment a sono­ri­tats més pro­pe­res al soul i al R&B. Ara, en soli­tari, estic seguint la mateixa línia, però bar­re­jant-hi encara més coses: la salsa, la cúmbia, la música electrònica...”, explica Kovitch. “Con­ti­nuo sent un MC, un raper, però també cele­bro que l’escena s’hagi diver­si­fi­cat tant, encara que el con­cepte urban no m’agradi gaire.”

Tor­nant a la llen­gua, Kovitch recorda que, quan ell s’estava for­mant com a raper, aquí es feia molt poc hip-hop en català, amb rares excep­ci­ons com At-Ver­sa­ris. “Lla­vors el rap en català era una cosa nove­dosa que neces­si­tava visi­bi­li­tat. L’escena actual és hereva d’aquells pio­ners i jo, que soc una mica més gran que la majo­ria de rapers que estan fent coses ara, no estic ni en una posició de rap purista ni tot el con­trari”, argu­menta Kovitch, que en aquest punt de la seva història pot afron­tar una cançó d’amor en tota regla, com Al teu cos­tat, just abans d’entrar de ple en el dan­ce­hall jamaicà de Foc i fum, on col·labo­ren Las Bajas Pasi­o­nes, i endin­sar-se sense com­ple­xos en els rit­mes lla­tins d’ Escolta , amb uns petita pulla a J Bal­vin inclosa. Els arran­ja­ments de gui­tarra que sonen al llarg de tot el disc i li donen un regust dife­rent estan sig­nats per Under­Re­sis­tanz. La suma de tots aquests ingre­di­ents con­ver­tei­xen Sim­pli­fica en un disc impres­cin­di­ble en qual­se­vol festa d’aquest estiu, per fer ballar tot­hom i recor­dar que no és bo com­pli­car-se la vida .