Turisme de memòria

Hi ha llocs i pai­sat­ges que tenen una càrrega històrica i emo­ci­o­nal tan forta que difícil­ment podem des­lli­gar el seu valor mera­ment pai­satgístic d’allò que ens des­per­ten en la memòria. És el cas, entre molts d’altres, del Poble Vell de Cor­bera d’Ebre, des­truït durant la bata­lla de l’Ebre, el 1938. Les ruïnes del poble que va ser víctima de la barbàrie i que avui mal­den per man­te­nir-se dem­peus com a símbol de la pau reben cada any milers de visi­tants. És el que es coneix com a turisme de memòria: un tipus de turisme que surt de la como­di­tat de l’oci, passa per refe­rents històrics i pren un sen­tit pedagògic, ideològic o social. Bé ho sap la direc­tora del Con­sorci Memo­rial dels Espais de la Bata­lla de l’Ebre (Comebe), Cinta Farnós, que ocupa el càrrec des del febrer. El Comebe –creat fa vint-i-dos anys, quan encara no exis­tia la llei de memòria democràtica– és un ens que tre­ba­lla per recu­pe­rar la història i la memòria de la bata­lla de l’Ebre i per posar en valor els ves­ti­gis i el patri­moni memo­rial que hi estan vin­cu­lats. En un ter­ri­tori com la Terra Alta i les comar­ques veïnes, que van patir els efec­tes més devas­ta­dors de la bata­lla, els tes­ti­mo­nis d’aquells fets encara són ben visi­bles. Només cal veure que el con­junt patri­mo­nial que ges­ti­ona el Comebe està for­mat per cinc cen­tres d’inter­pre­tació, dos memo­ri­als i vint-i-qua­tre espais històrics on es va desen­vo­lu­par la bata­lla, entre els quals el mateix Poble Vell. L’any pas­sat els cen­tres van rebre unes 9.500 visi­tes, que s’han de sumar als visi­tants als espais a l’aire lliure, més difícils de comp­ta­bi­lit­zar.

En aquests pri­mers mesos a la direcció, Farnós s’ha tro­bat uns espais que ja havien recu­pe­rat el nom­bre de visi­tes previ a la pandèmia. I vol fer un gir: “Fins ara, la manera de dina­mit­zar les visi­tes estava molt cen­tra­lit­zada en els grans, que són el Poble Vell de Cor­bera i les Cam­po­si­nes. Són els espais més emblemàtics i, òbvi­a­ment, els més visi­tats”, però per a la direc­tora, el Comebe “hau­ria de tenir un paper de dina­mit­zació soci­o­e­conòmica dels altres pobles”: “Estem en unes comar­ques, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, que tenen pro­ble­mes de des­po­bla­ment i que, en l’aspecte soci­o­e­conòmic, les alter­na­ti­ves futu­res i labo­rals són limi­ta­des. Jo crec sin­ce­ra­ment que el turisme de memòria pot poten­ciar molt la comarca, i aju­dar a parar aques­tes dinàmiques de regressió que poden ser nega­ti­ves.” Per això, una de les acci­ons que ha emprès és poten­ciar les visi­tes més enllà de Cor­bera d’Ebre: “Hem començat a dis­se­nyar i poten­ciar les rutes i anem incor­po­rant altres espais on no acos­tumàvem a fer visi­tes guia­des.” Els qua­tre muni­ci­pis amb cen­tres d’inter­pre­tació pro­pis són els de Batea, la Fata­re­lla, el Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs (aquest actu­al­ment tan­cat per obres), “però després també hi ha Ascó, Bot, Case­res..., dife­rents espais escam­pats per altres pobla­ci­ons que no tenen cen­tre d’inter­pre­tació però que sí que tenen espais emblemàtics”. Per exem­ple, al Fort de Milet, a Case­res (un com­plex defen­siu amb un refugi anti­a­eri, gale­ries per aco­llir peces d’arti­lle­ria, trin­xe­res i un dipòsit d’aigua), s’hi va dur a terme una actu­ació de recu­pe­ració entre els anys 2021 i 2022: “És un espai rela­ci­o­nat amb el tren­ca­ment del Front d’Aragó l’abril del 1938; un lloc molt valo­rat per a les visi­tes esco­lars perquè té molta poten­ci­a­li­tat”, segons la direc­tora, que vol “dina­mit­zar aquests espais que ara es ges­ti­o­nen d’una manera molt des­lli­gada i solta”: “Tenim un mapa amb els vint-i-qua­tre espais, però no unes pro­pos­tes de visi­tes rela­ci­o­na­des. Volem mirar de fer-ho també per al visi­tant que va per lliure, no només per als guiat­ges. Esta­blir aquesta estruc­tura d’espais, que tin­guin relació entre si, ter­ri­to­rial i per fets històrics.” Un altre exem­ple: la ruta que explica el pas del riu Ebre per part de l’exèrcit repu­blicà i la reti­rada abas­ta­ria tota la zona de Flix i Ascó: “Cal­dria dina­mit­zar aquests espais d’una manera dife­ren­ci­ada i única.”

Una altra pri­o­ri­tat de la direc­tora és el pro­jecte pedagògic del Comebe: “Tenim mol­tes visi­tes esco­lars. Una de les coses que més em va moti­var quan vaig entrar va ser con­ti­nuar el pro­jecte i remun­tar-lo.” Just quan va entrar a la direcció, al cen­tre d’inter­pre­tació 115 Dies s’hi podia veure l’expo­sició On són? 85 anys d’exhu­ma­ci­ons de fos­ses comu­nes de la Guerra Civil a Cata­lu­nya. En paral·lel, van mun­tar acti­vi­tats per a les esco­les, “per atraure la seva atenció”, i van ofe­rir una pro­posta edu­ca­tiva, en què ofe­rien el visi­o­nat del docu­men­tal La lli­breta del Dr. Gras, que narra la història del Mas de Santa Mag­da­lena, a Móra d’Ebre, la fossa comuna de la Guerra Civil més gran que s’ha obert mai a Cata­lu­nya (entre el 2020 i el 2021 es van recu­pe­rar les res­tes de 177 excom­ba­tents de la bata­lla de l’Ebre).

Per a aquesta tar­dor s’està pro­gra­mat una nova expo­sició, al cen­tre 115 Dies de Cor­bera d’Ebre, sobre el paper de les dones durant la Guerra Civil. Comis­sa­ri­ada per la his­to­ri­a­dora Mary Nash, s’obrirà al novem­bre i, poste­ri­or­ment, vol­tarà pels muni­ci­pis del Comebe i per altres que hi esti­guin interes­sats. “Estem tre­ba­llant en el pro­jecte pedagògic al vol­tant de l’expo­sició, i volem que no només sigui tem­po­ral per acom­pa­nyar l’expo­sició, sinó que es quedi com un recurs per a les esco­les.” De fet, Farnós des­taca que es van fent pas­sos “per anar incor­po­rant la trans­ver­sa­li­tat de gènere a les col·lec­ci­ons dels museus: a Batea [al cen­tre d’inter­pre­tació Hos­pi­tals de Sang], ja s’hi parla, de les auxi­li­ars sanitàries, i al 115 es va remo­de­lar un espai per incor­po­rar la visió del paper de la dona”.

Poten­ciar el turisme de memòria a l’aire lliure és una altra de les línies ober­tes. Espais històrics com les trin­xe­res de la Punta del Duc de la Pobla de Mas­sa­luca, el Coll del Moro de Gan­desa o les Cases Cai­gu­des del Pinell de Brai esde­ve­nen ini­ci­a­ti­ves pio­ne­res de turisme de memòria al país. Farnós vol treure la memòria dels museus: “Per a un públic adult, els museus estan molt bé, però després hi ha un públic fami­liar i un públic jove que busca altres mane­res de visi­tar i d’apren­dre. I això ho inten­tem fer amb el pro­jecte pedagògic a les esco­les, de tras­pas­sar el museu i por­tar-lo a l’escola, però també a l’aire lliure, per tenir accés a un públic que és més actiu.” En aquest àmbit, el Comebe ha fixat dues rutes senya­lit­za­des, tot i que no s’estan pro­mo­ci­o­nant tal com s’hau­ria de fer i per això les volen poten­ciar. Aques­tes rutes són la Vall Closa, al Pinell de Brai, i la ruta de la Pau, un tra­jecte d’uns 80 quilòmetres que enllaça diver­sos pobles de les Ter­res de l’Ebre amb espais rela­ci­o­nats amb el con­flicte bèl·lic. “Volem dis­se­nyar noves rutes d’ori­en­tació; és una manera de poten­ciar la visita a l’aire lliure i als espais de la bata­lla de l’Ebre”, diu Farnós, que avança que el pro­jecte l’ini­ciarà l’any vinent.

L’aposta pel turisme de memòria, però, topa amb un pro­blema: “Molts d’aquests pobles encara no estan pre­pa­rats per rebre turisme, i tenen poca res­tau­ració, poc allot­ja­ment..., però és un camí que s’ha de fer en paral·lel.” Per a Farnós, “un dels objec­tius és rever­tir a la soci­e­tat i al ter­ri­tori i poten­ciar aquests espais com una sor­tida soci­o­e­conòmica via­ble per a aquests muni­ci­pis i, a més, amb uns valors lli­gats a un turisme sos­te­ni­ble, de qua­li­tat”. Per a ella, el focus s’ha de posar en les esco­les: “A aques­tes gene­ra­ci­ons ja els queda lluny fins i tot la Tran­sició, que òbvi­a­ment ni l’han vis­cuda ni la sen­ten seva. A la Terra Alta, la Guerra Civil és un fet que encara està molt a la pell i de manera molt diària. En els pro­jec­tes pedagògics es nota la diferència entre els alum­nes de la Terra Alta i els de la resta del país, de com viuen els records de la Guerra Civil, perquè pel que fa al pai­satge i en l’aspecte social encara la tenen allà cada dia: les res­tes, les ruïnes, els espais de la bata­lla... Per­ma­nent­ment és allà, tot i el silenci que encara plana”, sen­ten­cia.