Articles

Gandesa continua el camí en solitari

El Museu de la Batalla de l’Ebre de Gandesa continua desvinculat del Comebe. Ara obriran dues noves sales per albergar material de l’aviació republicana i també peces franquistes tretes dels carrers arran de la llei de memòria democràtica

DEL CARRER AL MUSEU
“Al museu exposarem peces de propaganda franquista per donar-los una explicació de caràcter històric i museístic”
ENCAIX AMB EL COMEBE
“És difícil que s’arribi a un acord amb el Consorci si no canvien les condicions que s’exigeixen”

El Con­sorci Memo­rial de la Bata­lla de l’Ebre (Comebe) ges­ti­ona tots els espais rela­ci­o­nats amb el con­flicte bèl·lic de les comar­ques del sud menys un: el Museu Memo­rial de la Bata­lla de l’Ebre, situat a Gan­desa, que va ser impul­sat i que avui dia encara ges­ti­ona el CEBE (Cen­tre d’Estu­dis de la Bata­lla de l’Ebre), una enti­tat que l’any 1998 van impul­sar un grup d’estu­di­o­sos i col·lec­ci­o­nis­tes de la capi­tal de la Terra Alta interes­sats en la recu­pe­ració de mate­rial docu­men­tal, bèl·lic i cul­tu­ral de la Guerra Civil. “Gan­desa, com a muni­cipi, està inte­grat al Comebe i par­ti­cipa acti­va­ment a les reu­ni­ons, però pel que fa al museu, per una sèrie de dis­crepàncies polítiques al seu moment que a mi em que­den molt lluny en va que­dar al marge”, explica Albert Julià, tècnic de l’Ajun­ta­ment i secre­tari del CEBE. El cas és que a finals dels anys noranta, quan es va plan­te­jar crear un museu sobre la bata­lla de l’Ebre teòrica­ment havia d’anar a Gan­desa, perquè ja estava en fun­ci­o­na­ment, però es va aca­bar fent a Cor­bera d’Ebre, i això va pro­vo­car un tren­ca­ment. “Es va plan­te­jar una absorció, i tinc entès que la junta del cen­tre d’estu­dis del moment no va voler accep­tar aquests ter­mes, que eren gai­rebé una absorció i entrega a fons per­dut del fons mate­rial i docu­men­tal”, explica, des de la distància dels anys pas­sats, Albert Julià, que des­taca que mal­grat tot avui dia el CEBE “col·labora acti­va­ment amb el Comebe” i s’inter­can­vien expo­si­ci­ons. “Hi ha cor­di­a­li­tat i una coor­di­nació cor­recta, però totes les vega­des que s’ha plan­te­jat un encaix del CEBE al Comebe, sem­pre es va pel mateix camí, que és el de l’absorció i la dis­so­lució de l’asso­ci­ació, i a això el CEBE, lògica­ment, no hi està dis­po­sat. És difícil que s’arribi a un acord si no can­vien les con­di­ci­ons que s’exi­gei­xen.” Per la seva banda, la direc­tora del Comebe, Cinta Farnós, reco­neix: “El del museu de Gan­desa és un tema que anem par­lant, però encara no està tan­cat. La veri­tat és que un dels temes que hem d’afron­tar.”

Dis­crepàncies a banda, ara el cen­tre està duent a terme obres de millora i ampli­ació del museu, per un import de 253.883 euros, 200.000 dels quals ha apor­tat el Minis­teri de Cul­tura. A més de millo­rar l’acces­si­bi­li­tat per a les per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda, s’han ampliat dues sales. La prin­ci­pal “és una sala que, quan s’acabi de museïtzar, que serà en breu, estarà dedi­cada a l’avi­ació, fent espe­cial incís en l’avi­ació repu­bli­cana i en la seva inter­venció a la bata­lla de l’Ebre”. La museïtzació s’ha dut a terme amb la col·labo­ració “molt activa” de l’Asso­ci­ació d’Avi­a­dors de la República (ADAR), de Bar­ce­lona, una enti­tat que dis­posa d’un fons docu­men­tal “espec­ta­cu­lar” sobre l’avi­ació repu­bli­cana, part del qual serà cedit al museu. “Serà una sala interac­tiva, i també s’hi expo­sa­ran peces i docu­ments ori­gi­nals (peces ori­gi­nals de motors d’avió, gor­res i ulle­res i manu­als infor­ma­tius d’avi­a­dors, etc.), a més de panells expli­ca­tius sobre la inter­venció de l’avi­ació a la bata­lla de l’Ebre”, deta­lla Julià.

També han reser­vat espai per a una segona sala, més petita, en la qual s’ubi­ca­ran les peces (pla­ques i monu­ments) que s’han reti­rat dels car­rers i dels espais públics arran de la llei de memòria democràtica: “Són peces de pro­pa­ganda fran­quista que s’ubi­ca­ran aquí per donar-los una expli­cació de caràcter històric i museístic. Per exem­ple, una làpida d’un avi­a­dor de la legió Con­dor nazi, unes pla­ques com­me­mo­ra­ti­ves de sol­dats fran­quis­tes cai­guts...” El CEBE també es plan­teja expo­sar parts del monu­ment fran­quista que hi havia al Coll del Moro, punt des del qual el dic­ta­dor Fran­cisco Franco va diri­gir la bata­lla de l’Ebre. Aquest monu­ment es va reti­rar del lloc ori­gi­nari l’any 2017, i les res­tes es guar­den en un magat­zem de la Dipu­tació de Tar­ra­gona. Que ara s’exposi aquest mate­rial tret per llei de l’espai públic pot gene­rar algun tipus de rebuig per part de la ciu­ta­da­nia? “Jo entenc que no. Si hi ha un lloc on es pot mos­trar és pre­ci­sa­ment al museu. Evi­dent­ment, es pot expli­car d’una manera més asèptica que si està ubi­cat al lloc.

El Museu està situat a les anti­gues esco­les públi­ques, que durant la guerra van ser recon­ver­ti­des en hos­pi­tal de sang. Fa un any van crear una nova visita interac­tiva: un recor­re­gut ani­mat i immer­siu per totes les sales de l’equi­pa­ment que té com a fil con­duc­tor el Jaume, un per­so­natge que repre­senta un sol­dat de la lleva del Biberó i que porta aquest nom pel dia que va començar la bata­lla de l’Ebre, el 25 de juliol –dia de Sant Jaume– del 1938.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor