Hi som, hi anem
“El territori espanyol comprèn a la Península, amb les seves possessions i illes adjacents, Aragó, Astúries, Castella la Vella, Castella la Nova, Catalunya, Còrdova, Extremadura, Galícia, Granada, Jaén, Lleó, Molina, Múrcia, Navarra, Províncies Basques, Sevilla i València, les illes Balears i les Canàries amb les altres possessions d’Àfrica. A l’Amèrica septentrional, Nova Espanya, amb Nova Galícia i península del Yucatán, Guatemala, províncies internes d’Occident, illa de Cuba, amb les dues Florides, la part espanyola de Santo Domingo, i l’illa de Puerto Rico, amb les altres adjacents a aquestes i el Continent en un i altre mar. A l’Amèrica meridional, la Nova Granada, Veneçuela, el Perú, Xile, les províncies del Rio de la Plata i totes les illes adjacents al mar Pacífic i a l’Atlàntic. A l’Àsia, les Filipines...” Cito l’article 10 de la Constitució del 1812, origen d’Espanya més enllà d’aliances faldilleres reials.
Quan va ser aprovada aquesta carta magna part d’aquell “territori espanyol” ja s’havia independitzat. Espanya s’hi va resistir, amb l’ajuda de població local afecta a la madre patria, fins que l’article 10 va ser escurçat per la realitat sociopolítica i, també és cert, perquè hi havia un oceà pel mig.
L’ensenyança que ens aporta aquesta curiositat històrica és que sovint política i legalitat van a deshora. L’1 d’octubre del 2017 vam proclamar la República. A Espanya es pensen que no. Si resistim, i persistim amb vots, és qüestió de temps. A Madrid en són conscients. Per això ens castiguen sense pietat ni treva. No tenim cap oceà pel mig, però amb paciència tindrem la mar de finestres d’oportunitat perquè tot acabi bé.
