Opinió

Postveritat i credulitat

Allò que la postveritat ens posa davant per davant és el triomf d’una mentalitat crèdula: acrítica, poruga, dòcil

Que la paraula de l’any 2016, segons el Dic­ci­o­nari d’Oxford, fos post­ve­ri­tat no va ser pas perquè s’hagués tro­bat una manera més ori­gi­nal d’ano­me­nar les men­ti­des. No, el terme post­ve­ri­tat no des­criu l’edat d’or dels men­ti­ders, sinó l’època dau­rada dels qui se’ls cre­uen. És a dir, la post­ve­ri­tat –segons Oxford, “allò rela­tiu a cir­cumstàncies en les quals els fets objec­tius no són tan influ­ents en la for­mació de l’opinió pública com l’apel·lació a l’emoció i a la creença per­so­nal”– el que asse­nyala és l’actual plaga de cre­du­li­tat.

La men­tida, al cap­da­vall, és tan vella com la con­dició humana, i apren­dre a men­tir és una de les bases de tota soci­a­bi­li­tat. A més, la men­tida també és pre­sent a la mateixa natu­ra­lesa. Només cal veure aquests magnífics i alhora minúsculs exem­plars d’insec­tes camu­flats de fulla o de tron­quet, capaços d’enga­nyar el més viu dels seus depre­da­dors. I si l’engany està inse­rit en la lluita per la super­vivència de les espècies, com no ens n’hauríem d’haver empel­tat nosal­tres, experts com som a con­ver­tir la natura en cul­tura, i a dotar de valor moral allò que en l’insecte és un mera aco­mo­dació al medi!

El que vull dir és que si només estiguéssim par­lant de la men­tida, la paraula post­ve­ri­tat no hau­ria aixe­cat tanta pol­se­guera. I és que, per escàndol dels qui cre­ien que la raó tri­om­fa­ria defi­ni­ti­va­ment per sobre de la supers­tició, allò que la post­ve­ri­tat ens posa davant per davant és el tri­omf d’una men­ta­li­tat crèdula: acrítica, poruga, dòcil, aco­mo­datícia i hipere­mo­tiva. Ja ho adver­tia Peter L. Ber­ger a A far Glory (1992): “En la mesura que la moder­ni­tat sos­cava el perímetre de les cer­te­ses tra­di­ci­o­nals, i mal­grat els nous conei­xe­ments, aquesta esdevé tan crèdula o més que qual­se­vol altra època.” I afe­gia amb sorna: “Fins i tot exis­teix un cert fona­ment per afir­mar que la pro­pensió a creure en xim­ple­ries aug­menta, en lloc de dis­mi­nuir, amb l’edu­cació supe­rior.”

Aquesta men­ta­li­tat crèdula enva­eix tots els àmbits de la nos­tra vida, sovint amb con­seqüències greus com quan arriba a la medi­cina, als hàbits ali­men­ta­ris i, en gene­ral, a tot allò que afecta la salut. Però on ara vol­dria posar l’accent és en el ter­reny de la cul­tura política democràtica. L’èxit dels popu­lis­mes, a causa de la recu­lada i el descrèdit de les pro­pos­tes que gosen enca­rar-se amb la com­ple­xi­tat i la incer­tesa del món actual, és paral·lel a l’extensió d’una cre­du­li­tat que no busca altra cosa que el con­fort emo­ci­o­nal imme­diat a través de l’adhesió al dar­rer xar­latà que, havent-la inqui­e­tat pri­mer, després pro­met satis­fer-la.

Em sem­bla clar que el camí cap a una men­ta­li­tat crèdula l’aplana la manera com avui cir­cula la infor­mació i com es con­for­men les pro­toi­dees polítiques. Sem­pre s’havia dit que la moneda falsa cor­ria més de pressa que la bona. I ara ho veiem per com cir­cu­len els rumors i les fal­ses notícies. Però, encara més, ho cons­ta­tem per la faci­li­tat amb què, gràcies a les xar­xes soci­als, hom pot acon­se­guir fer-se un món a mida i com­pla­ent a còpia de triar només allò que vol veure i sen­tir i d’excloure tot allò que podria inco­mo­dar i forçar a una reflexió crítica.

És ine­vi­ta­ble, aques­tes dar­re­res set­ma­nes, no veure en els atacs al nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, el Molt Hono­ra­ble Senyor Quim Torra, aques­tes dinàmiques de què parlo. Que la pro­pa­ganda política, en boca dels líders popu­lis­tes –i dels que s’afa­nyen a emu­lar-los– o d’una deter­mi­nada premsa acti­vada en mode “sec­tari” recorri a la men­tida més obs­cena no seria tan greu si no fos per la doci­li­tat amb què se l’empas­sen els qui, ater­rits pel des­a­fi­a­ment sobi­ra­nista, neces­si­ten apai­va­gar el seu des­as­sos­sec emo­ci­o­nal amb la demo­nit­zació de l’adver­sari.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.