La vellesa de la “nova política”
El que se’ns ha venut com a nova política està demostrant ser vella política camuflada. Ens trobem amb una nova política amb tots els vicis de l’antiga i que, a més, et ve a donar lliçons d’ètica fent-se passar per un constructe pur que ni és, ni vol ser. Hem pogut comprovar com s’han desenvolupat les formacions que esgrimeixen formar part d’aquest moviment. Venien a resoldre-ho tot i, a més, a fer-ho fàcilment, sense patiments; i no és que no estiguin resolent res, és que encara ho empitjoren més.
Rere tots ells hi hem sentit grans paraules. “Farem fora els corruptes; nosaltres no serem uns traïdors ni uns venuts; nosaltres sí que som el poble; serem els que no tindrem interessos personals; serem el bé comú.” Tots les hem sentit, i tots hem vist com després aquestes formacions acaben en plataformes del líder mediàtic de torn i de la seva camarilla d’amiguetes, amants i coneguts varis, com si fos un film de Santiago Segura. Veiem com un cop arribats al poder no compleixen res del que han promès i el que passa a ser central és la creació de xarxes perquè tota aquesta gent pugui sobreviure. I tot amanit amb la superioritat moral dels purs d’ànima que, clarament, només són ells.
Però sí que cal una nova política, una que millori la situació. Cal retornar a l’esperit dels antics, tal com van fer els noucentistes de veres. La novíssima política ha de ser un retorn als valors que han funcionat, a les estructures que són efectives, als exemples que han triomfat. Creem com a societat partits forts, però que tal com deia el comunista portuguès Álvaro Cunhal tinguin les parets de vidre. Partits que no siguin la partida de cap estrelleta mediàtica, que siguin fàbriques de servidors públics, de quadres formats i sorgits de la ciutadania preocupada sincerament pels assumptes de la polis. Partits que ens puguin oferir la millor opció ideològica i que sigui quina sigui aquesta opció la puguin travar bé. Ens mereixem el que hauria de ser un país normal fins i tot en això, ho podem fer millor.
