Opinió

Eros i Tànatos a la catalana

Un dels grans pro­ble­mes que patim com a movi­ment és que hi ha un inde­pen­den­tisme que viu millor en la queixa i el plor con­ti­nuat. Un inde­pen­den­tisme que troba cert gust en la der­rota, que té tirada cap a Tànatos, cap a la pulsió de mort i auto­des­truc...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.