Reivindiquem honestedat
Els vídeos de les càmeres dels policies que van assaltar els col·legis electorals l’1 d’octubre han fet que em tornessin a saltar les llàgrimes de ràbia. Sé que a molts de vosaltres, també. Sentir el so real d’aquells cromanyons masclistes rebentant portes, atemorint, repartint hòsties a tort i a dret, fa mal a l’ànima. Els seus cops de porra els tindrem gravats per sempre més a la memòria. Ni oblit, ni perdó. Dempeus.
La dignitat de milers de persones resistint amb els seus cossos és un cop de puny a l’article 2 de la Constitució, el de la sagrada unitat d’Espanya, amb què aquells orangutans miren el món. Cagundéu, com diria en Willy Toledo, que no veieu que no ens podem permetre que l’1 d’octubre sigui una efemèride romàntica, carrinclona i ploranera sobre allò que vam fer, guanyar i no hem sabut materialitzar?
Reivindiquem l’1 d’octubre. És la nostra gran victòria. Resistim i persistim. Recordem a tothom que aquell dia vam decidir independència, que sembla que ara sigui la paraula proscrita per molts polítics. Demaneu-los que no mercadegin amb el vostre referèndum. Que no volem perdre una generació esperant. Que no se l’apropiïn, que és col·lectiu. Que no el desdibuixin, el banalitzin ni el venguin al millor postor. Mai. La gran lliçó de l’octubre és una i senzilla: un poble organitzat i mobilitzat és imparable. Nosaltres vam guanyar, ells van treure les porres i el rei. Diàleg d’oportunitats perdudes. Com ara. Les quatre molles no paguen l’ull d’en Roger. Els drets no es compren, s’exerceixen. Aquell Estat podrit no dialogarà si no s’hi veu obligat, i això no és qüestió de percentatges, sinó de crear-li problemes grossos i reals. Hi estem disposats individualment i col·lectivament ara que sabem què passa?
Si el president demana mobilització que després no ens enviï els antiavalots a l’acampada per la llibertat de la plaça Sant Jaume. I si sortim al carrer que no sigui per tornar a casa quan acabin els concerts de torn pagats per les entitats. Només demanem que les institucions estiguin a l’altura. El tàndem és imprescindible. Passeu per sobre, estireu, que l’1 d’octubre reivindiquem honestedat.
