L’objectiu
Hem de ser realistes: el moviment independentista no es troba en el millor moment, tots ho hem vist. Però realment estem tan malament? Potser sí que ho estem, però hi ha una cosa que continuem tenint i que és crucial: projecte de futur.
Perquè, quin projecte de futur té Espanya? Quina millora proposa com a nació per als seus ciutadans i ciutadanes? Quina comunitat de persones lliures vol construir? Penseu-hi una estona... Si ho analitzem a fons, l’únic projecte il·lusionant que existeix actualment a l’Estat espanyol és el nostre, l’independentista. El nostre és l’únic que proposa canviar-ho tot de dalt a baix –el que calgui canviar, és clar–, l’únic que proposa una nació oberta i viva. El nostre és un projecte espiritual, de comunitat nacional, clar que sí, però especialment és una proposta material i tangible.
I crec que seguint aquesta línia sí que ampliarem la base. La materialitat de la proposta és el que fa atractiu la creació d’un nou estat a tot de gent que s’hi sentiria llunyana si ho reduíssim a l’esperit. Perquè volem la independència per viure en una nació normal, on la llengua hi tingui un tracte normal, sí, però també on tinguem un veritable estat de dret, on les inversions es facin per al benefici dels ciutadans i ciutadanes, on la llibertat d’expressió existeixi, on puguem defensar els nostres interessos en l’àmbit internacional sense amenaces, on en l’àmbit nacional ningú ens pugui tombar res per interessos espuris i puguem desenvolupar un estat del benestar i social adequat a les nostres necessitats. Tot això sumat a la il·lusió per poder fer les coses bé, per tenir una oportunitat de fer les coses bé fora d’un estat espanyol encarcarat, arbitrari, oligàrquic i autoritari.
Siguem realistes, sí, en tot moment, però no oblidem que els signes dels temps són amb nosaltres, que nosaltres tenim el projecte i el futur, que tard o d’hora trobarem el desllorigador de la situació i que, tal com diu l’Arnau Tordera, ens en sortirem.
This is a question of time.
