Opinió

‘Grunge’ a la catalana

L’escrip­tor francès Mic­hel Houe­lle­becq a Les partícules ele­men­tals ens diu que “la desgràcia només arriba al seu punt més àlgid quan hem vist, de ben a la vora, la pos­si­bi­li­tat pràctica de la feli­ci­tat”. Crec que aquesta gran frase podria defi­nir prou bé el nos­tre dar­rer any com a poble, any que hem vis­cut en la desgràcia, tot i que la tar­dor pas­sada havíem estat ben a la vora d’acon­se­guir els nos­tres propòsits naci­o­nals i soci­als.

Després del que ens va pas­sar sem­bla que ens hem dei­xat endur per la desgràcia, el des­en­cant i la política de resistència en comp­tes de la política d’atac i d’ale­gria. Ens hem dei­xat endur per una política d’estil grunge en què ens quei­xem per tots els mals que ens pas­sen però no fem els pas­sos sufi­ci­ents per tal de sor­tir del pou i can­viar el nos­tre món tot i les ganes que en tenim.

I hem cai­gut en això tot i man­te­nir el con­trol del relat i de les raons mate­ri­als, tot i veure els greus forats que té l’Estat espa­nyol en l’àmbit naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal, les greus man­can­ces que els aca­ba­ran afe­blint fins a la seva prompta des­a­pa­rició.

A la pri­mera hòstia que hem rebut ens hem dei­xat caure, al pri­mer error que hem comès hem cre­gut que pot­ser tot estava equi­vo­cat, quan en rea­li­tat els de davant estan molt pit­jor del que volem arri­bar a creure. Perquè el nos­tre rival té una estruc­tura apa­rent­ment forta, però que en rea­li­tat és plena de corcs que l’han ros­se­gat pro­fun­da­ment.

Obria amb una frase de Mic­hel Houe­lle­becq i acabo amb una altra: “Totes les soci­e­tats tenen els seus punts dèbils, les seves lla­gues. Fiqueu el dit a la llaga i pre­meu ben fort”, reco­mana ell. I crec que això és el que hem de con­ti­nuar fent, sense atu­ra­dor i amb una certa pressa, amb una o altra estratègia però amb fer­mesa.

Pre­mem i apro­fun­dim en les nafres espa­nyo­les fins a fer-los caure una vegada per totes. Dei­xem el grunge per a les tar­des tris­tes de diu­menge i retor­nem al cantó sal­vatge de la política amb el bo d’en Lou Reed.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor