Les esquerres i els altres

Les pro­pos­tes d’uni­tat d’acció a Europa sug­ge­ri­des per un sec­tor del repu­bli­ca­nisme han estat con­tes­ta­des aquesta set­mana de manera lapidària per Joan Tardà: “Les esquer­res han d’anar amb les esquer­res i els altres, amb els altres.” No puc estar més d’acord amb l’esti­mat polític del Baix Llo­bre­gat. Si les con­vic­ci­ons encara són un valor en aquest món ines­ta­ble, és indis­cu­ti­ble que els pro­gra­mes d’esquer­res són teòrica­ment incom­pa­ti­bles amb, fent ser­vir l’ela­bo­rada ter­mi­no­lo­gia de Tardà, “els altres”.

Trac­tant-se de Cata­lu­nya, però, quan es passa de la teo­ria a la pràctica sor­gei­xen alguns pro­ble­mes d’índole pràctica. Per apli­car polítiques d’esquer­res cal un govern que, d’entrada, con­troli els recur­sos. Cata­lu­nya té una capa­ci­tat nul·la de fer política, ni d’esquer­res ni de dre­tes, perquè no dis­posa del con­trol de les finan­ces públi­ques. Em pen­sava que després de qua­ranta anys de dèficit fis­cal, una dècada de mobi­lit­zació, l’experiència de Junts pel Sí i un any llarg de repressió a dreta i esquerra, el con­cepte ja estava inte­ri­o­rit­zat. Veig que som al punt de par­tida.

Men­tre l’esquerra inde­pen­den­tista pri­o­ritzi les esquer­res espa­nyo­les, la soli­desa ideològica de qual­se­vol d’aquests pro­jec­tes serà inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a les pos­si­bi­li­tats de l’apli­cació pràctica. Per plan­te­jar polítiques de progrés a casa nos­tra és impres­cin­di­ble comp­tar amb l’esquerra i amb “els altres” fins a acon­se­guir el con­trol de la situ­ació. No gosa­ria defi­nir els con­torns ideològics d’aquests “els altres” amb més pre­cisió que Tardà. Ara bé, sovint el pro­gres­sisme depèn de sumar equi­vo­cats que saben on volen anar a aquells car­re­gats de raó que no es mouen de lloc.