El millor premi és aconseguir alliberar-los
La revista que teniu a les mans compleix dilluns set mesos de vida coincidint, feliç casualitat, amb el lliurament de la primera edició dels Premis Republicans de l’Any. La iniciativa dels guardons, impulsada per aquest setmanari, transcorre en paral·lel a l’objectiu fonamental de qualsevol projecte en el món de la premsa, que és fer un producte periodístic que satisfaci el màxim nombre de lectors possible. El periodisme, tanmateix, per més distància crítica i analítica que prengui, no es fa en l’aire, ni en un erm, sinó en una comunitat humana concreta.
La comunitat humana que habita aquest país està vivint un trasbals col·lectiu de proporcions inconcebibles per a qualsevol mentalitat democràtica mitjana. En aquest context, tothom ha de fer una mica més del que faria en circumstàncies normals. A La República fem uns premis. No són temps de celebracions ni de festes, però aquest no és el sentit d’aquesta iniciativa, tot i que no amaguem que voldríem que aquesta fos la funció en un futur com menys llunyà possible, lliure de la ignomínia repressiva actual.
El republicanisme no està de festa però sí que s’ha de mantenir viu, actiu, i amatent. No es pot abaixar ni el cap, ni la veu, ni el vot. En resum, no es pot cessar en el compromís de llibertat i democràcia del qual la premsa que es proclama lliure no s’hauria de separar sota cap falsa aparença d’asèptica neutralitat.
Quan la destral baixa contra colls innocents, per més distància que prenguis per explicar què passa, o estàs amb les víctimes o amb el botxí. No hi ha mitges tintes. Continuarem informant. Continuem compromesos.
