El voraviu

L’enquesta del CEO diu que el suport a l’independentisme continua sent majoritari i que ha pujat des de l’anterior consulta feta al juliol. La distància entre el sí i el no és ara de 4 punts (47,2 i 43,2) quan era de menys de 2 punts (46,7 i 44,9). Traduït a la composició del Parlament, Ciutadans deixaria de ser la primera força en favor d’ERC i la majoria independentista creixeria fins als 73 diputats. Com s’ho agafen l’Ibex 35 i la llotja del Bernabéu ara que ja fa sis mesos que es va produir l’adveniment de Sánchez, gran fita de l’operació “hem de seduir els catalans”? Hi ha una reunió de valoració i seguiment en algun lloc? A qui hi conviden? Quines noves estratègies i relats posaran en marxa i com? Els actors que representen i transmeten el relat cada dia, participen a la reunió o simplement els donen fet un guió per als dies que venen? I el que és més important: ho paeix, això, l’Ibex 35? Amb què s’ajuden? Una infusió? Almax? Cerebrino Mandri, potser, encara? Com i quan reaccionaran a la tossuderia? Els estranya que amb promeses i manyagues tinguin els mateixos resultats que amb portes tancades i repressió? Quantes entregues del CEO hauran de passar perquè entenguin que no combregarem amb rodes de molí, es deixin de collonades i manin pactar un referèndum?

Gibraltar és el Dalsy de la caverna mediàtica i de tot Madrid. Així com a la mainada atuïda li dones la seva dosi de Dalsy i s’entona en minuts, a la premsa de Madrid (cavernícola i no cavernícola) els miracles els hi fa Gibraltar. No sé si ho tornarem a veure mai més. L’oficina de premsa de La Moncloa al·lucina. I és que Gibraltar fa miracles. Reitero que és el Dalsy de la premsa madrilenya. Tots extasiats amb Sánchez i amb portades de postal, malgrat s’estigui passejant sense rubor per la populista Cuba, donant ales a la dictadura cubana i sense ni entrevistar-se amb la dissidència. Tant és que anés a homenatjar un independentista com José Martí, un renegat, un traïdor, un violent valencià que va lluitar contra els espanyols per fotre’ls a mar. És curiós veure Sánchez fent una ofrena floral a un independentista i rebel (aquest sí) com José Martí; i que els guàrdies del sagrat ordre constitucional no piulin. I és que avui els uneix Gibraltar. Gibraltar injecta èpica a les venes de la premsa espanyola. Numància i Sagunt. Guzmán El Bueno. El Cid Campeador. El Cabo Noval. Perejil. I s’han estalviat de dir-los que els catalans no afluixen segons el CEO, que no ens sedueixen, i que Hisenda desmenteix la fiscalia en un nou informe al jutjat en què, com a molt, troba una malversació de 196.906,90 euros.

Quina mania a dir que és un dia trist i que no hi ha res a celebrar perquè se’n va un dels socis més antics del projecte europeu! Ràdios, televisions i xarxes no han parat de fer el ploramiques en tot el dia pel Brexit que la May ha aconseguit pactar i que ja veurem si el Parlament britànic li avalarà. Com si la lliure decisió dels ciutadans en referèndum (independentment del percentatge de participació i del percentatge de resultats) no fos el súmmum de la democràcia i valgués més el parer de tertulians, politòlegs i polítics a nòmina de la cosa pública. Camí de l’estadi periquito he acabat parant la ràdio per no sentir més la cançó enfadosa. En 6 minuts, Stuani deixa clar dues vegades que a casa del pobre també hi pot haver alegria. Quan en el minut 80, Eusebio ha decidit (després d’una breu conversa amb Onésimo) que Doumbia deixés l’escalfament i entrés, el grup de gironins que estàvem al cim de la banqueta visitant no donàvem crèdit, però futbol és futbol. Què més es pot demanar a un cap de setmana en què l’Eibar n’hi fot tres al Madrid del flamant Solari? Futbol és futbol. Era la millor entrada de la temporada. Ho havien guanyat tot a casa. Avui el divertimento que els ha quedat ha estat ofegar els crits gironins de llibertat i independència tan punt s’iniciaven (20.000 per 600). Són pericos i els hi surt de les plomes.

El 18 d’abril del 2012 la premsa del règim va veure un gest sense precedents. Juan Carlos I, llavors encara rei d’Espanya en exercici, va fer un dels seus acudits famosos. “Lo siento mucho. Me he equivocao y no volverá a ocurrir.” Era una de tantes aixecades de camisa que ens han fet els Borbons, però sortien del pas. Una pocavergonyada més. Una mentida més. L’ara rei emèrit se supera un altre cop. Avui les xarxes van plenes d’una fotografia que ahir es va fer al circuit de fórmula 1 d’Abu Dhabi amb un elefant viu, el príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, el paio de qui tothom en fuig (de moment) perquè se’l relaciona amb la mort del periodista Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul. Jo aquesta vegada, però, no trobo gens estrany que hagi estat tan manasses, tan inoportú i tan inconscient. Segurament ell també s’hi juga els seus negocis i li resulta difícil entendre per què els ha de posar en risc si el Congrés no posa en risc un grapat de vots a les andaluses. Quants dies fa que es va acordar mantenir les exportacions d’armament a l’Aràbia Saudita per no perjudicar la indústria espanyola d’armament i assegurar els llocs de treball de Navantia, a Cadis, on s’han de fer unes corbetes? La decisió s’assembla molt a una ordre d’anar a fer-li la rosca, que és el que ha fet.

El ministre Borrell torna a capitalitzar xarxes i tertúlies perquè les ha dit de l’alçada del campanar de Reus en un acte a la Universitat el mateix dia que es fa públic que la Comissión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) l’ha sancionat amb una multa de 30.000 euros per la venda fraudulenta d’accions d’Abengoa (es va vendre 9.000 euros en accions). Diu Borrell que als Estats Units només es van matar quatre indis i que per això no tenen els problemes que tenim a Europa, on la història té episodis de gran duresa. Ara tot són teories. És una cortina de fum? Ignora el genocidi de 12 milions d’éssers humans? És indigència intel·lectual? És indigència moral? És que, com l’arbre fruiter que se sent morir i lleva més per sentit de conservació de l’espècie, Borrell ha entrat en sobreproducció perquè es veu fora del Consell de Ministres? És al contrari? És la prepotència de qui sap que no en saltarà perquè és el protegit de Felip VI? És morro, molt de morro. I mesquinesa humana que no ve d’ara. El mal ja li ve d’Almansa, a l’estornell. Després de sis anys en el consell d’administració a 300.000 euros l’any per acabar fent fallir la companyia, havia d’anar a salvar 9.000 euros en accions? Quin instint depredador és aquest? No en feia prou amb el milió vuit-cents mil euros que n’havia tret? Encara havia d’exprimir-ho més? Morro. Molt de morro.

Casado ha fet un pas més en la campanya andalusa en un esmorzar a Cadis. És el paroxisme de les fake news. Ha elevat la mentida al quadrat, les xarxes li han admès, tot déu ha tirat endavant i embolica que fa fort. No només continua donant per bona una escopinada que no va existir, sinó que l’ha adjudicat a algú que pels seus discursets li interessaria més que l’hagués fet, que no pas a qui la va adjudicar Borrell. Casado diu que l’escopinador va ser Rufián i quan Rufián li diu que és un mentider, munta un sarau a les xarxes dient-li que faci com Puigdemont i que marxi. O sigui que el ministre d’Exteriors del govern d’Espanya i el cap de l’oposició mantenen versions diferents sobre un mateix fet que no s’ha produït ni com l’explica un ni com l’explica l’altre perquè no es va produir de cap manera, i que a més de tots els diputats, ho va poder veure tot el món perquè es retransmetia en directe per televisió. Diumenge veurem quin efecte ha fet tanta porqueria sobre els electors. Les darreres enquestes assenyalen que per primera vegada hi podria haver una combinació de govern que exclogués els socialistes malgrat ser la llista guanyadora. I podria ser que la darrera paraula la tingués Vox. “Andalucía la que divierte, grabado a fuego lleva un puñal...”

Ja estaven trigant. Des de dilluns que va començar la vaga de metges que proven d’explicar-nos un país col·lapsat (metges, ensenyament, funció pública en general i estudiants) per culpa del procés, de la inactivitat que genera el procés, de la ineficiència que genera el procés, de tots els mals que genera el procés. El país col·lapsat perquè la majoria independentista només ha vingut a fer república i no gestiona ni dona explicacions. Prou Tagamanent, prou Jocs Florals, prou ratafia... bramen els tertulians i es palpa com pscs/psoes, segonsquinscomuns, íbexs35, terceresvies, civetistes, mediadors, neoautonomistes i pontsaeris s’inflen en els seus arguments de sempre: en realitat el govern no governa des de fa sis anys. No ha fet gestió i hi ha deixadesa en les polítiques. Falta de planificació d’una idea de país més enllà de la independència. Com a molt, alguns entren la falta de finançament crònic també com una causa objectiva. Per altres, tots els mals venen del somni independentista. Que no hi ha vagues i protestes a la resta de països o també són pels desitjos d’independència de Catalunya que tot ho col·lapsen? Les armilles grogues de França, per no anar més lluny, també són desídia del procés? I aquest vespre, per més desgràcia, els metges han anunciat un acord.