Salvem la Costa Brava
L’estiu passat, mentre passejàvem per les ruïnes d’Empúries m’intentava imaginar com deuria ser la Costa Brava que es van trobar els grecs foceus quan fa 2600 anys van arribar a les nostres costes fugint de les diverses guerres i derrotes que havien patit. Deuria ser una zona més salvatge però també més pura, amb boscos infinits que avui no ens podem imaginar i amb cales que devien semblar nius de déus marins oblidats. Si ara hi ha racons que encara impressionen, com devia ser llavors? Però aquesta reflexió també es podria fer només mirant setanta anys enrere o preguntant als nostres avis...
Encara hi ha gent que recorda com era la Costa Brava d’abans de la fal·lera desarrollista duta a terme durant els anys seixanta i setanta. Una època grisa en què es van construir hotels, urbanitzacions i ports en llocs verges, en llocs que no havien estat tocats durant 2600 anys, llocs de la fesomia de la Costa Brava que es van distorsionar permanentment. Llocs que ja només es conserven com eren en la memòria dels grans o en els documents gràfics que ens han arribat.
Semblava que aquesta època tan mediocre ja havia passat, que ara sabíem apreciar i valorar el nostre patrimoni natural i que el voldríem anar recuperant per tal de llegar un país millor que el que hem rebut. Tanmateix, sembla que això no és així. S’han aprovat i projectat uns deu grans projectes de construcció en diversos municipis de la Costa Brava, projectes que si es duen a terme destruiran encara més aquells paratges amb noves urbanitzacions arran de costa. Ja ho hem començat a veure a Sa Riera.
Turisme? Sí, clarament. Però sense condemnar a la desaparició els últims paratges verds de la Costa Brava, perquè si aquesta s’acaba destruint del tot, qui voldrà anar a veure-la? Conservem i recuperem la Costa Brava, per sobre dels interessos d’alguns i dels rendiments dels altres. Que d’aquí a cinquanta anys els nostres descendents no hagin d’enyorar aquesta Costa Brava perquè ja no existeix.
