Salvem la Costa Brava

L’estiu pas­sat, men­tre pas­sejàvem per les ruïnes d’Empúries m’inten­tava ima­gi­nar com deu­ria ser la Costa Brava que es van tro­bar els grecs foceus quan fa 2600 anys van arri­bar a les nos­tres cos­tes fugint de les diver­ses guer­res i der­ro­tes que havien patit. Deu­ria ser una zona més sal­vatge però també més pura, amb bos­cos infi­nits que avui no ens podem ima­gi­nar i amb cales que devien sem­blar nius de déus marins obli­dats. Si ara hi ha racons que encara impres­si­o­nen, com devia ser lla­vors? Però aquesta reflexió també es podria fer només mirant setanta anys enrere o pre­gun­tant als nos­tres avis...

Encara hi ha gent que recorda com era la Costa Brava d’abans de la fal·lera des­ar­ro­llista duta a terme durant els anys sei­xanta i setanta. Una època grisa en què es van cons­truir hotels, urba­nit­za­ci­ons i ports en llocs ver­ges, en llocs que no havien estat tocats durant 2600 anys, llocs de la feso­mia de la Costa Brava que es van dis­tor­si­o­nar per­ma­nent­ment. Llocs que ja només es con­ser­ven com eren en la memòria dels grans o en els docu­ments gràfics que ens han arri­bat.

Sem­blava que aquesta època tan medi­o­cre ja havia pas­sat, que ara sabíem apre­ciar i valo­rar el nos­tre patri­moni natu­ral i que el voldríem anar recu­pe­rant per tal de lle­gar un país millor que el que hem rebut. Tan­ma­teix, sem­bla que això no és així. S’han apro­vat i pro­jec­tat uns deu grans pro­jec­tes de cons­trucció en diver­sos muni­ci­pis de la Costa Brava, pro­jec­tes que si es duen a terme des­trui­ran encara més aquells parat­ges amb noves urba­nit­za­ci­ons arran de costa. Ja ho hem començat a veure a Sa Riera.

Turisme? Sí, clara­ment. Però sense con­dem­nar a la des­a­pa­rició els últims parat­ges verds de la Costa Brava, perquè si aquesta s’acaba des­truint del tot, qui voldrà anar a veure-la? Con­ser­vem i recu­pe­rem la Costa Brava, per sobre dels interes­sos d’alguns i dels ren­di­ments dels altres. Que d’aquí a cin­quanta anys els nos­tres des­cen­dents no hagin d’enyo­rar aquesta Costa Brava perquè ja no exis­teix.