Opinió

Samarra

Expli­quen els savis que cert dia, a Bag­dad, un criat es dirigí al califa dels cre­ients: “Senyor, m’acabo de tro­bar amb la Mort a la plaça del mer­cat i m’ha fet un gest amenaçador, crec que ve a cer­car-me. Per­meti’m fugir a Samarra, on tinc família, per ama­gar-me i que no em trobi.” El califa li con­cedí el permís i el criat partí cap a Samarra. Una mica més tard, pas­se­jant pel seu jardí, el califa es trobà amb la Mort i li pre­guntà: “Per què has amenaçat el meu criat?” La Mort li res­pongué: “No era un gest d’amenaça, sinó de sor­presa! M’estranyà tro­bar-me’l a Bag­dad aquest matí quan tenia una cita amb ell aquesta nit a Samarra.”

I és que hi ha fets que han de pas­sar, situ­a­ci­ons que han de suc­ceir i res del que vul­guem opo­sar-hi per tal d’evi­tar-los serà efec­tiu. Pre­ci­sa­ment és en aquesta situ­ació en què es troba Espa­nya res­pecte a la causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme que s’està duent a terme aquests dies al Tri­bu­nal Suprem. Al llarg d’aquests dies hem anat veient com la causa no exis­teix: no hi ha rebel·lió, no hi ha mal­ver­sació i no hi hau­ria ni deso­bediència. Veiem com la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat no tenen ni argu­ments ni pro­ves, com cada dia que passa el ridícul és més gran, un ridícul que la premsa del règim ja no pot ni ama­gar a les pàgines inte­ri­ors ni en breus. Fins i tot la mani­pu­lació espa­nyola de la rea­li­tat té límits.

Perquè o el judici acaba en abso­lució o acaba arri­bant als tri­bu­nals euro­peus on decaurà, no hi ha més. No sé ben bé què espe­ra­ven els ins­ti­ga­dors del sai­net, però ara mateix la justícia espa­nyola es troba en una fugida cap enda­vant que només té un destí: la prova, una altra vegada, de l’arbi­tra­ri­e­tat d’aquest estat deca­dent, la cer­ti­fi­cació de la mort de l’estat de dret en aquest país i la nul·la sepa­ració de poders. Espa­nya té una cita a Samarra abans del que es pensa, i en el fons depèn només de nosal­tres quan tindrà lloc aquesta tro­bada i quin bene­fici en vol­drem treure a curt i llarg ter­mini. Seguim.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.