Paraules: armes, o eines
Aquesta setmana s’ha pogut escoltar una de les frases políticament més obscenes i alhora reveladores dels últims quaranta anys. La va pronunciar la candidata del PP Cayetana Álvarez de Toledo: “Si un senyor entra a trets és més fàcil de neutralitzar que quan surten moltes persones en una suposada legítima votació dient que democràcia és votar.”
La gravetat de la declaració no ho és tant per la seva atrocitat intel·lectual, sinó perquè certifica les dificultats d’almenys un dels dos grans partits espanyols per gestionar la democràcia. Se senten més còmodes contra les pistoles que contra les paraules. Aquesta és la dura realitat i la situació que hem de gestionar.
Mentre escrivia aquest article m’ha arribat a les mans la nova edició en català (Jo acuso!, Angle Editorial) dels escrits d’Émile Zola durant el conegut cas Dreyfus, en defensa de la condemna injusta al tristament famós capità de l’exèrcit francès acusat de traïció en un muntatge judicial. Fullejant la traducció que n’ha fet la col·laboradora d’aquesta revista Valèria Gaillard, m’he aturat en un fragment: “Ha tornat el despotisme més espantós, la mordassa més dura silencia de nou els llavis. No és la bota d’un César la que esclafa la consciència pública, és tota una Cambra que condemna aquells a qui els mou la passió per allò just. Prohibit parlar! No s’havia organitzat mai una opressió tan monstruosa i adreçada contra la lliure discussió.”
No soc amic de manllevar articles d’altres. A certa edat un ja hauria de ser capaç d’expressar les idees amb paraules pròpies. Tanmateix, quan no es pot millorar allò que ja ha estat dit la citació no pas és una mostra de pedanteria, sinó un gest d’humilitat. I aquestes paraules de Zola, publicades el 1897, tenen tant d’actualitat com, espero, les següents, també seves, de vaticini: “I si les raons polítiques provoquessin un retard de la justícia, seria un nou error que no faria res més que entorpir el desenllaç inevitable, agreujant-lo encara més. La veritat està en marxa, i res no l’aturarà.” No l’aturaran els jutges ni, encara menys, una descendent de virreis colonials i repressors de Flandes.
