La capital d’un estat
Quan entres a l’ajuntament de Barcelona, a mà esquerra, hi ha una estàtua que a primera vista un no sabria identificar. Una estàtua majestuosa vestida com un patrici del Renaixement, que és precisament el que era. Qui està representat en aquesta estàtua és el conseller de la ciutat Joan Fiveller, figura clau en la Barcelona de principis del segle XV. Però per què té una estàtua en un lloc tan principal? Doncs perquè va ser un dels personatges històrics que més van fer per l’autogovern de la ciutat i la defensa del Consell de Cent davant del poder autoritari dels monarques.
A principis de segle XV, els Trastàmares castellans van aconseguir el poder de la corona. Els Trastàmares procedien d’una cultura política allunyada del pactisme que s’havia desenvolupat per raons econòmiques i territorials als dominis catalans i aragonesos. Ferran I es va instal·lar a Barcelona com si això fos una extensió dels dominis senyorials que tenia a Castella. Per exemple, per què havia de pagar impostos com la resta dels seus súbdits? Ell era el senyor. Però ves per on, aquí tothom havia de pagar els impostos, també el vectigal, impost sobre la carn que s’havia d’abonar al Consell de Cent. I és aquí on va entrar en escena Fiveller, que va haver de lluitar contra el monarca i vèncer-lo en nom de Barcelona. La situació es va saldar a favor dels catalans, però això es podria repetir avui?
És com si en cinc-cents anys haguéssim perdut qualsevol ànsia de poder i de govern, de fer-nos valer i de comandar. No es vol ni el poder ni el govern, es defugen responsabilitats. La nova política ha desenvolupat una forma de govern que ja no és que sigui líquida, és que és gasosa: fer el mínim esforç però que hi hagi molt de fum. El que importa no és arreglar els problemes, perquè aquests sempre seran responsabilitats dels altres. Ara bé, això hauria de ser així? Crec que no. Sempre he defensat que els problemes de Barcelona han de ser els problemes de l’alcalde, sigui aquest competent o no. I qui tornarà a governar d’aquesta manera? Haurem d’esperar al maig per saber si tornem a veure la defensa dels nostres drets davant del monarca o no.
