La capital d’un estat

Quan entres a l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, a mà esquerra, hi ha una estàtua que a pri­mera vista un no sabria iden­ti­fi­car. Una estàtua majes­tu­osa ves­tida com un patrici del Renai­xe­ment, que és pre­ci­sa­ment el que era. Qui està repre­sen­tat en aquesta estàtua és el con­se­ller de la ciu­tat Joan Five­ller, figura clau en la Bar­ce­lona de prin­ci­pis del segle XV. Però per què té una estàtua en un lloc tan prin­ci­pal? Doncs perquè va ser un dels per­so­nat­ges històrics que més van fer per l’auto­go­vern de la ciu­tat i la defensa del Con­sell de Cent davant del poder auto­ri­tari dels monar­ques.

A prin­ci­pis de segle XV, els Trastàmares cas­te­llans van acon­se­guir el poder de la corona. Els Trastàmares pro­ce­dien d’una cul­tura política allu­nyada del pac­tisme que s’havia desen­vo­lu­pat per raons econòmiques i ter­ri­to­ri­als als domi­nis cata­lans i ara­go­ne­sos. Fer­ran I es va ins­tal·lar a Bar­ce­lona com si això fos una extensió dels domi­nis senyo­ri­als que tenia a Cas­te­lla. Per exem­ple, per què havia de pagar impos­tos com la resta dels seus súbdits? Ell era el senyor. Però ves per on, aquí tot­hom havia de pagar els impos­tos, també el vec­ti­gal, impost sobre la carn que s’havia d’abo­nar al Con­sell de Cent. I és aquí on va entrar en escena Five­ller, que va haver de llui­tar con­tra el monarca i vèncer-lo en nom de Bar­ce­lona. La situ­ació es va sal­dar a favor dels cata­lans, però això es podria repe­tir avui?

És com si en cinc-cents anys haguéssim per­dut qual­se­vol ànsia de poder i de govern, de fer-nos valer i de coman­dar. No es vol ni el poder ni el govern, es defu­gen res­pon­sa­bi­li­tats. La nova política ha desen­vo­lu­pat una forma de govern que ja no és que sigui líquida, és que és gasosa: fer el mínim esforç però que hi hagi molt de fum. El que importa no és arre­glar els pro­ble­mes, perquè aquests sem­pre seran res­pon­sa­bi­li­tats dels altres. Ara bé, això hau­ria de ser així? Crec que no. Sem­pre he defen­sat que els pro­ble­mes de Bar­ce­lona han de ser els pro­ble­mes de l’alcalde, sigui aquest com­pe­tent o no. I qui tor­narà a gover­nar d’aquesta manera? Hau­rem d’espe­rar al maig per saber si tor­nem a veure la defensa dels nos­tres drets davant del monarca o no.