A la facultat de dret vaig aprendre que el millor judici és el que no se celebra. Que el millor acord és el que no necessita papers. Que la paraula és la força dels homes i les dones nobles, i la noblesa, l’essència humana. Bàsicament, vaig estudiar una carrera per conèixer tot allò que s’ha d’utilitzar quan no hi ha noblesa, quan no hi ha paraula, quan es menteix, es fan trampes i es pretén passar per sobre de la bona voluntat.

On han quedat els acords que se segellen amb una encaixada de mans? Sembla que ja no n’hi ha, que no en queden. Que avui, encara que ho deixis tot per escrit, gravat en mil vídeos i amb milions de testimonis, la mentida campa a pler. Em plantejo aquestes qüestions cada dia, quan veig els testimonis desfilar pel judici al procés: com és possible que expliquin versions de fets que un vídeo (o cent o mil) deixa clar que no van ser així? Com és possible que agents que han de vetllar precisament perquè en societat es facin les coses bé, en base a la llei, però sobretot al comportament cívic entre persones, siguin els primers que s’estan saltant fets inqüestionables per explicar relats que no se sostenen? On ha quedat aquesta essència de noblesa, de veracitat?

He viscut en primera persona el que suposa un judici on els testimonis menteixen. On un darrere l’altre circulen per la sala explicant versions inexactes, que, a més, demostren que estan massa en la línia de la fiscalia. Ho he patit i ho pateixo. Succeeix, malgrat escoltar després als passadissos que és una vergonya, i saber per diverses persones que treballen prop de les togues que, per desgràcia, hi ha casos en què no s’imparteix justícia, sinó revenja i venjança per comptes polítics pendents amb la inestimable col·laboració dels que mai ho haurien de permetre.

Cap a on va el món si els que encara creiem en la veritat i en l’honor de les persones estem sent silenciats, perseguits i maltractats pel sistema? O és que sempre ha estat així? Ara li ha tocat a Assange: l’ambaixada de l’Equador ha permès, saltant-se la legalitat, que la policia britànica entrés i el detingués. La realitat, però, és que li tenen votada per haver destapat secrets que demostren que ens prenen el pèl des de les més altes instàncies, que juguen amb les vides de milions de persones per al benefici de quatre llestos sense ànima. Estómac regirat. Aquesta és la sensació veient el que està succeint i mentre intento comprendre per què els que haurien d’actuar, de moment, no fan res.