Elles maten el drac
Els lectors de La República teniu a les mans la primera edició especial de Sant Jordi del setmanari. Ara fa un any, encara no hi érem, estàvem preparant el número zero. Enguany hi som i hem volgut apostar fort pels llibres, el seu entorn, els seus contorns, amb un número íntegrament dedicat a l’imprescindible acte de la lectura. A la revista d’avui no hi trobareu res més que llibres i gent que en parla. Un dia és un dia. Avui és el dia.
Aquesta revista tan especial ho és, a més, per partida doble. No l’hem volguda dedicar només als llibres sinó que l’hem centrada en les dones. Té tota la raó del món aquell, o aquella, que pensi que és injust excloure una part de la població literària, els escriptors, d’una data tan assenyalada. És injust però les injustícies de vegades són necessàries per posar de manifest situacions de discriminació en què la desproporció està assumida i interioritzada. És cert que les dones ja fa anys que no s’han d’amagar rere pseudònims masculins (el més cèlebre, el de Caterina Albert, transfigurada en Víctor Català com a nom de ploma), però encara queda molt camí per córrer per trobar una igualtat efectiva entre sexes. Per concretar amb dades, dels cent catorze Premis Nobel de Literatura atorgats fins avui, només catorze han estat per a dones. Sense gaire voluntat d’esmena: només quatre han estat atorgats a dones en els últims vint anys. Si passem a l’escala catalana, cinc (cinc!) escriptores en cinquanta edicions han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Vuit dones han estat distingides amb el Sant Jordi de novel·la en cinquanta-nou edicions. El Premi Prudenci Bertrana ha estat convocat en cinquanta-una edicions i en deu ocasions l’ha guanyat una novel·lista. Podríem continuar i la proporció tan esbiaixada continuaria. N’hi ha prou amb comparar la proporció d’escriptores guardonades en la literatura catalana amb la composició de qualsevol biblioteca d’un lector mitjà per constatar el biaix de reconeixement que s’hi observa. No cal fer una llista de les grans literates que ha tingut i té aquest país que no acrediten els màxims reconeixements, ben segur que llegint aquestes línies ja us n’han vingut al cap un bon grapat, i caldrien molts anys de premiar exclusivament dones per fer justícia, per revertir la injustícia.
Dediquem aquesta revista a les dones i a la literatura, doncs, perquè si cal ser injustos és hora de ser-ho en favor de qui ha rebut la injustícia durant més temps. No només des del punt de vista quantitatiu (segurament hi ha tantes males escriptores com escriptors pèssims, no es pot negar), sinó també pel que significa la reivindicació de la mirada femenina en la república de les lletres. De la mateixa manera que la cara té dos ulls per veure-hi, la visió del món és, com a mínim, el resultat de la mirada combinada d’homes i dones en les seves diverses condicions sexuals.
A la revista que teniu a les mans hi trobareu més de 150 recomanacions de llibres escrits per dones. De tots els gèneres literaris. N’hem inclòs, també, una vintena d’autoria masculina. La desproporció és total i volguda. Aquesta llista de recomanacions se suma a diverses entrevistes, converses i articles que tracten de llibres, de literatura, de dones i llibres. Articles entre els quals el lector de La República trobarà el d’una màxima autoritat en teoria literària com és la consellera de Cultura del nostre país, Mariàngela Vilallonga. Un plaer per als lectors. Un privilegi per a La República. Aquest any, Sant Jordi fa festa. Són elles que maten el drac. Bona diada!
