Voti, voti, voti,

Faltaria a la veritat si escrivís que m’és igual qui guanyi aquestes eleccions. M’agradaria que fos l’independentisme. També mentiria si afirmés que m’és indiferent quin dels partits independentistes queda primer, tot i que estaré content de totes maneres mentre els primers a Catalunya siguin republicans. Per enemics, ja tenim els del 155. Aquest dia electoral és com el revolt dels 600 en una cursa de 800 metres: no s’hi decideix res, però cal encarrilar-lo bé per arribar a l’esprint amb garanties.

També cal tenir clar que tant important com sortir-ne ben parats cada vegada que ens posin una urna al davant és tenir ben ordida la trama social i ciutadana imprescindible per consolidar qualsevol moviment a llarg termini. Per arribar a tenir república efectiva cal practicar el republicanisme cada dia al carrer, individualment i de manera col·lectiva, no només en l’àmbit polític, sinó en tots els aspectes de la vida. No es tracta tant de polititzar la vida quotidiana com d’aportar quotidianitat al republicanisme.

Aquesta quotidianitat republicana és el que hem intentat des del primer dia amb el setmanari que teniu a les mans, o davant dels ulls si en sou subscriptors digitals. L’objectiu era, i continua sent, aconseguir que una capçalera que porti aquest nom es consolidi al quiosc. Vam començar a pedalar fa un any amb el número zero i celebrem el primer aniversari amb energia per continuar afrontant la cursa. Sense el vot de confiança dels lectors no hauríem pogut, com prometíem en un dels primers anuncis promocionals, continuar proclamant la república cada cap de setmana. I parlant de proclamar repúbliques, passar per les urnes aquest cap de setmana és un pas més per aconseguir que la república no es proclami només sobre el paper.