Guanyar el futur
Vivim temps totalment apassionants. En menys de vint anys, hem viscut una revolució tecnològica que ha capgirat el món. I tot sembla indicar que això no ha fet res més que començar, que el món d’aquí a deu anys s’assemblarà poc a l’actual i que el d’aquí a vint serà espectacularment estrany. Els canvis, però, sempre han trobat reticències, pors, excuses... Això ja ho vam viure amb la introducció de la impremta fa cinc-cents anys, cosa que avui ens semblaria absurda, però que llavors va causar grans estralls. Com també ho vam viure durant el segle XIX, quan el luddisme es dedicava a destruir la maquinària de les fàbriques perquè aquestes afectaven els llocs de treball d’alguns. Aquesta temptació existeix i sempre existirà, però és el que amb imaginació i optimisme haurem de guanyar.
Perquè el principal problema que haurem de resoldre és aquest. Que ningú es quedi despenjat de les noves tecnologies, que la bretxa digital sigui mínima i es pugui anar resolent, que els avenços siguin universals i reals per a tanta gent com sigui possible. Com també haurem de reformar els plans de formació de les persones i la seva readaptació a aquestes tecnologies per tal de trobar un nou model laboral i social que sigui compatible amb les noves situacions que viurem d’aquí a no res, que ja estem vivint.
No hem de tenir por del futur, perquè no s’aturarà, i pel que és irremeiable no cal patir, només cal saber-ho entomar. Perquè el que hem de saber fer és aprofitar el futur, treure les coses bones de cada innovació que visquem per tal que es redueixin les externalitats negatives i que tot redundi en benefici de la gent. Viure el futur com una oportunitat. Viurem canvis materials, físics i psicològics. No oblidem que Barcelona i Catalunya tenen prou talent, base i desenvolupament per crear un nou model que sigui admirat i copiat arreu. Seran temps interessants i apassionants per a la nostra generació, que és la que haurà de gestionar tot això i guanyar-se el futur.
