Opinió

Tribuna republicana

Enredats a la Xarxa

Podem no tenir mòbil en l’actual mercat de treball, com hi ha qui es va resistir a tenir televisió. Però, i compte corrent? I targeta de pagament?
Estem sotmesos a una mena de subcontractació encoberta del mateix client, a cost zero

És una obvi­e­tat que la gene­ra­lit­zació de l’ús d’inter­net can­via a gran velo­ci­tat les rela­ci­ons entre les ins­ti­tu­ci­ons i empre­ses de ser­veis i els seus usu­a­ris i cli­ents. Els avan­tat­ges, des del punt de vista de l’acces­si­bi­li­tat i l’estalvi de pre­sen­ci­a­li­tat, són noto­ris. Res a dir. Tan­ma­teix, gai­rebé sense ado­nar-nos-en, també hi ha un procés de traspàs de tre­ball d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons cap als usu­a­ris. De manera que, sub­til­ment, les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques i les empre­ses exter­na­lit­zen part del ser­vei no pas en empre­ses inter­mediàries, sinó direc­ta­ment en el des­ti­na­tari final. El temps que actu­al­ment hem de dedi­car a resol­dre els nos­tres assump­tes per­so­nals i domèstics creix de manera ver­ti­gi­nosa.

El procés és gene­ral. Els ser­veis ban­ca­ris van ser dels pri­mers i més avançats. I no tan sols per a les ope­ra­ci­ons més ele­men­tals, els paga­ments i tras­pas­sos de diners, sinó cada vegada per a les més com­ple­xes. Can­viar la titu­la­ri­tat del ges­tor dels comp­tes d’una comu­ni­tat de veïns, per exem­ple, pot esde­ve­nir d’una com­ple­xi­tat notòria. Per extensió, també forma part d’aquesta exter­na­lit­zació del tre­ball la gestió de les pròpies asse­gu­ran­ces i els pos­si­bles sinis­tres. El món de la tele­fo­nia, n’és un altre. Per part de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, hi ha la relació amb Hisenda, en què les decla­ra­ci­ons de renda ja només es poden fer telemàtica­ment; amb la Poli­cia –pas­sa­ports i DNI–; amb la Segu­re­tat Social –avui dia es pot tra­mi­tar una jubi­lació sense moure’s de casa–; els ser­veis muni­ci­pals –mul­tes, impos­tos, cobra­ments només amb fac­tura electrònica, altes o bai­xes del padró, quei­xes…–, i encara els diver­sos ser­veis de la Gene­ra­li­tat, com els de Sani­tat –gestió de visi­tes al CAP– i esco­lars, com ara la petició de plaça, la matri­cu­lació o la con­sulta de notes. També, per tra­mi­tar docu­ments, és indis­pen­sa­ble dis­po­sar de cer­ti­fi­cats digi­tals i de sig­na­tura electrònica. Afe­giu-hi, és clar, el comerç en línia –els super­mer­cats, estal­vi­ant-los per­so­nal–, i tot el comerç electrònic, amb l’adqui­sició d’objec­tes en apa­ra­dors a la pan­ta­lla tan grans que cap espai físic no podria con­te­nir. Però també, és clar, sense cap asses­so­ra­ment espe­ci­a­lit­zat ni pos­si­bi­li­tat de com­pro­var en directe el mate­rial esco­llit. El petit comerç està tip de ser­vir cada vegada més d’empro­va­dor d’allò que després hom com­prarà a Ama­zon.

En defi­ni­tiva, estem sot­me­sos a una lògica d’exter­na­lit­zació que també podríem qua­li­fi­car de sub­con­trac­tació enco­berta… del mateix cli­ent, a cost zero, per a la ins­ti­tució pública i l’empresa. Al pas que anem, aviat neces­si­ta­rem ges­tors per­so­nals per poder aten­dre cor­rec­ta­ment unes obli­ga­ci­ons que, men­tre asse­gu­ren que ens esta­ven fent un favor, ens les estan enco­lo­mant per estal­viar-se feina i per­so­nal. Ara bé: no es tracta només de l’assumpció d’una bona part de les tas­ques asso­ci­a­des al ser­vei, sinó que aquesta lògica genera altres pro­ble­mes. Pot­ser el més relle­vant és la cre­ació de pro­ces­sos d’exclusió social. Per raons de for­mació, d’edat, de loca­lit­zació o sim­ple­ment per difi­cul­tats econòmiques que impe­dei­xen accés a la xarxa o als dis­po­si­tius neces­sa­ris, sem­bla clar que hi una quan­ti­tat sig­ni­fi­ca­tiva de per­so­nes que, o bé han de dema­nar auxili als fami­li­ars i veïns, o bé que­den fora de tot aquest món de ser­veis. En segon lloc, no és menys com­plexa la gestió del con­trol de l’ús de les dades per­so­nals i del ras­tre que anem dei­xant pel nos­tre pas per la xarxa. El cas límit és el de la gestió de la nos­tra pròpia mort digi­tal i de tota la infor­mació que hi hem dipo­si­tat. Qui n’és titu­lar? Qui la pot fer des­a­parèixer o con­ser­var? Què en queda de la pri­va­ci­tat que hem vol­gut tenir en vida? I sense arri­bar a aquest extrem, què en sabem de com és uti­lit­zada la nos­tra petja digi­tal quo­ti­di­ana? La sanció de 5.000 mili­ons de dòlars impo­sada recent­ment per la Comissió Fede­ral del Comerç dels Estats Units a Face­book per pro­por­ci­o­nar dades a l’empresa Cam­bridge Analy­tica útils per a la cam­pa­nya elec­to­ral de Donald Trump asse­nyala la gra­ve­tat d’aquest des­con­trol. Però, i tots els usos legals que es fan de les nos­tres tar­ge­tes de fide­lit­zació comer­cial, pre­sen­ta­des a favor nos­tre però, real­ment, al ser­vei de les empre­ses que les ofe­rei­xen?

Queda, final­ment, el debat sobre si és pos­si­ble adop­tar una acti­tud d’objecció de consciència digi­tal apel·lant a la pròpia lli­ber­tat indi­vi­dual. Hi ha, cer­ta­ment, la pos­si­bi­li­tat d’inten­tar resis­tir heroi­ca­ment totes aques­tes noves dependències. Quins serien els límits reals de l’exer­cici d’aquesta hipotètica lli­ber­tat d’objecció? Podem no tenir mòbil en l’actual mer­cat de tre­ball, com hi ha qui es va resis­tir a tenir tele­visió en els anys setanta. Però, i compte cor­rent? I tar­geta de paga­ment? Un ado­les­cent, pot ser-ne si no té mòbil? Sense accés a la xarxa, podríem tenir els drets de ciu­ta­da­nia que ens cor­res­po­nen? I si la xarxa és indis­pen­sa­ble per ser un ciu­tadà de ple dret, no hau­ria de ser d’accés lliure, com els car­rers i car­re­te­res per les quals cir­cu­lem?

El cas és que el món can­via sense dema­nar permís. I només després ens pre­gun­tem com ens hi hem d’aco­mo­dar sense pren­dre mal.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor