El voraviu

Nou apunyalament mortal en una baralla a Barcelona (ara a Nou Barris, a la sortida d’un bar). Són vuit morts violentes aquest estiu i dotze en tot l’any. Sorprèn que a hores d’ara no estiguem inundats de dades comparatives que demostrin coses que mai havíem pensat. Ja vindran. Tot s’endarrereix perquè estem de vacances, però vindran. Un cacauet com aquest s’aprofita. L’única que ara circula amb profusió és un 9% d’augment de l’activitat delictiva reconeguda pels responsables. Deuen ser prou dolentes si no en corren més. Serveis de premsa i gabinets de comunicació fan ploure dades i mil lectures sobre aquestes dades en temps normals. Sorprèn que ningú en lligui al procés i sorprèn que ningú en lligui al turisme, encara que de franc no pot ser. Sembla que els manters no són clau i ja no serveixen per distreure. Andreu Martínez, director general dels Mossos, nega la crisi de seguretat que veu Albert Batlle. Colau reapareix, de passeig per les festes de Gràcia, i reivindica el seu dret a fer vacances. Només faltaria! Diu que no passa res i vol que sapiguem que la seguretat els ocupa i els preocupa. Ella tampoc la veu, la crisi de seguretat que veu Batlle. Són fets puntuals, diu. Monzó hi troba una gran frase, en això dels fets puntuals. És cert. Gran frase! Bones vacances a tots i millors fets puntuals!

Ha mort als 79 anys Peter Fonda (Wyatt), company de Dennis Hopper (Billy) a Easy Rider, companys d’una generació que estimem la moto. La família demana que “mentre lamentem la pèrdua d’aquest home dolç i amable, tothom celebri el seu esperit indomable i el seu amor per la vida”. “En honor a Peter, aixequem, si us plau, les copes per la llibertat.” Doncs això. Alcem la copa de la llibertat per un home carregat, també, d’arguments genètics. Fill de Henry Fonda. Germà de Jane Fonda. Pare de Bridget Fonda. Quasi res! El vaig descobrir al Maldà, en el segon quinquenni dels setanta, quan vagava (mai més ben dit) entre Bellaterra, l’Institut del Teatre de Barcelona, les vinyes de Calonge i el campament militar de la Forestal de Rota (Cadis). El Maldà d’aquells anys són tres magnífics records, en versió original subtitulada i que per raons que sabem no eren del dia. 1. Easy Rider (1969), de Dennis Hopper, estrenada a Espanya el novembre del 1974. 2. Dersu Uzala (1975), d’Akira Kurosawa, estrena a Espanya l’octubre del 1976. 3. Sacco e Vanzetti (1971), de Giuliano Montaldo, estrenada a Espanya el desembre del 1976. Mai més les he tornat a veure i avui tampoc ho faré. No fos que amb el pas dels anys haguessin perdut l’encant. Avui no toca. Van ser tres meravelles. Amunt les copes!

Es nota que s’hi passa tan de puntetes com es pot, però algú havia de dir que avui és un dia gran per a la democràcia i l’estat de dret, es miri com es miri. Avui, Rafael Caride Simón, de 74 anys, condemnat com a autor material de l’atemptat d’Hipercor (el més sagnant d’ETA) ha sortit en llibertat definitiva de la presó després de complir vint-i-sis anys d’una condemna de 790. Es trobava en llibertat condicional des del 2017, i aquest matí ha acudit a la presó per signar l’excarceració definitiva. Caride és un dels penedits acollits a la Via Nanclares, que va ser expulsat del Col·lectiu de Presos d’ETA (EPPK) i que s’afegeix a la trentena d’interns que van optar per aquest projecte de reinserció que ja es troben en llibertat. L’any 2012, aquests presos (entre els quals hi havia alts dirigents) es van allunyar de la disciplina d’ETA per aconseguir la seva reinserció. Per això van acceptar la política penitenciària, van sortir del Col·lectiu de Presos (de fet, en van ser expulsats) i van renunciar públicament a l’organització terrorista i a l’ús de la violència. També han demanat perdó a les víctimes, s’han compromès a reparar-les mitjançant el pagament de la seva responsabilitat civil i a col·laborar amb la justícia. És a dir que la presó (parers polítics a banda) ha servit per a la reinserció, que és per al que està fet el sistema judicial.

Aquest negoci que es diu Espanya, a l’accionariat del qual estem obligats per un gran i democràtic acord que es va fer el 1978, ha perdut en el darrer any 44.741 milions d’euros, que s’afegeixen als que ja duia acumulats i que sumen en total 1,21 bilions d’euros, segons l’informe fet públic avui pel Banc d’Espanya. És a dir que aquest mes de juny del 2019, el deute públic de l’Estat espanyol ha aconseguit un nou rècord històric (i ja en van seixanta d’alterns), ja que el mes d’abril havia aconseguit aturar la ratxa que duia de cinquanta-nou mesos seguits, però hi havia tornat al maig. El 18 de maig, amb l’informe de març del Banc d’Espanya, els comparava amb Serguei Bubka i el salt de perxa (ell cobrava del patrocinador per cada millora), però en bèstia. Si el mes vinent (deia) hi tornen, que hi tornaran, farà cinc anys seguits que cada mes devem més diners que els que devíem el mes anterior. A l’abril ho van trencar, però com si estiguessin enganxats, com si fossin dependents, el maig i el juny van tornar al deute dels seus amors i ja han fet un nou rècord. Els estats no fan fallida en el sentit literal del terme (ni quan estan fallits) i no criden els seus socis a fer ampliacions de capital, de manera que això es converteix en el dia de la marmota. Fa anys que no es pot aguantar, però sumem i seguim. Vindran més informes!

El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, proposarà que competim internacionalment (que Catalunya competeixi internacionalment) a l’estil de les nacions de la Gran Bretanya. Creu que només és qüestió de voluntat política, que no hi ha res a la Constitució que ho prohibeixi, i tan bon punt es constitueixi el govern espanyol ho plantejarà. Segons el CEO de juny (1.200 enquestes), ho volem un 68% dels catalans i un 12% no ho saben o no es pronuncien. El 20% hi està en contra. Recorden aquell dels pínsols, de les bales, canicas va dir ell? José María Rodríguez, portaveu d’Aznar. A mi m’ha revingut de seguida. Com els ous amb xoriço una tarda d’agost. També l’Iceta. És prou un 68%? On està la majoria prudent en aquest cas? I el debat intern també fa gràcia veure com anirà. De moment, ni gall ni gallina. Ni dels processistes ni d’unionistes. Eixamplaria la base, això? És prou confrontació democràtica? Permet el diàleg o ens aboca a la unilateralitat? És tornar enrere? Hauríem de votar-ho en referèndum? No havíem quedat que totes aquestes batalles sobraven i que seria automàtic amb la independència? És una renúncia de facto? Hi haurà proposta unitària? Unitat d’acció o estratègica? Se me’n fot! Jo estic per les seleccions catalanes. Tornarem a jugar! Tornarem a sofrir! Tornarem a riure!

Trump no anirà a Dinamarca, encara que hi estava convidat per la reina, perquè l’han ofès les formes de la primera ministra en fer-li saber que no venen Groenlàndia. Sembla una ocurrència, però d’ocurrència, res de res. Tot és calculat, en el personatge. I l’interès per la terra alta no és nou ni és exclusiva del president dels Estats Units. Ja fa anys que grans empreses del vi i del cava de Catalunya tenen terrenys comprats molt més amunt, les seves Groenlàndies particulars. No és R+D ni R+D+I ni mil dimonis que ens expliquin (o no) els departaments de màrqueting. Les mateixes que amb el procés se’n volien anar més avall o se’n van anar més avall (les seus jurídiques), en realitat fa anys que miren més amunt per plantar les vinyes, reserven terrenys i fins i tot ja en planten. S’adapten amb temps al canvi climàtic, que és el que fa Trump volent comprar Groenlàndia. Els EUA també en necessiten, de terres més amunt. No els importa el canvi climàtic, perquè el coneixen i perquè estan disposats a fer-hi calés. És una nova oportunitat, segons els seus cànons i esquemes. No ho han sentit mai allò que tot risc és una oportunitat si l’hi vols veure? Sobretot per a segons qui. Els productors del Penedès a qui pagaran el raïm a 30 cèntims no podran buscar una Groenlàndia per al dia de demà. Hauran de plantar cols.

Dissabte 17. Salvini manté el bloqueig a l’Open Arms malgrat l’acord europeu per repartir els migrants i malgrat l’ordre judicial. Desembarquen gent per motius de salut. Salvini diu que és una provocació, que podrien haver anat i tornat d’Espanya tres vegades. Que està obsessionat per la seguretat perquè per això el paguen. I obsessionat per la lluita contra el tràfic de persones humanes, del qual les ONG són còmplices. Baixen els menors contra la voluntat de Salvini. Diumenge 18. Sánchez tuiteja que ofereix Algesires. Open Arms diu que no. Alguns migrants proven d’arribar a la costa nedant. Per què no ha ofert Vigo o Lekeitio? Juanma Moreno troba que han tornat a menysprear Andalusia. Ningú els ha dit res. De Quinto encén Twitter: “Los bien comidos pasajeros” de l’Open Arms. Dimarts 20. L’Audaz sortirà de Rota per ajudar. Conte dimiteix per la irresponsabilitat institucional de Salvini. Dimecres 21. L’Open Arms atraca a Lampedusa. A Itàlia no hi ha govern. Sánchez toca el violí. L’Audaz portarà els migrants que acull Espanya. Vox denuncia l’ONG a la fiscalia per afavorir la immigració il·legal, per ús fraudulent de les lleis del mar i per complicitat amb les màfies internacionals de tràfic de persones. Calvo recorda que Open Arms no té permís per fer rescats i que la Marina Mercant el pot multar amb 900.000 euros.