Opinió

DESPOTISME SENSE IL·LUSTRAR

En el congrés del PSOE cele­brat a Sures­nes l’octu­bre del 1974, un jove Pérez Rubal­caba anun­ci­ava el següent: “La defi­ni­tiva solució del pro­blema de les naci­o­na­li­tats que inte­gren l’Estat espa­nyol radica inde­fec­ti­ble­ment en el reco­nei­xe­ment del dret d’auto­de­ter­mi­nació.” A això s’hi suma l’ano­me­nat pacte d’abril del 1977, un pacte pel qual es va crear l’actual PSC a par­tir d’una con­fluència de par­tits. En el cinquè punt d’aquest pacte s’afir­mava que “el reco­nei­xe­ment del dret d’auto­de­ter­mi­nació a les naci­o­na­li­tats i pobles de l’Estat espa­nyol” seria un dels prin­ci­pis del par­tit. Aquests dos tes­ti­mo­nis ens ense­nyen un PSC que ja és mort i enter­rat. I és mort per gent com Eva Gra­na­dos.

Eva Gra­na­dos, dipu­tada del PSC al Par­la­ment de Cata­lu­nya, que aquesta set­mana s’ha des­pen­jat dient que una cosa tan seri­osa com l’auto­de­ter­mi­nació no pot ser diri­mida per la ciu­ta­da­nia. El que vin­dria a ser un clar exem­ple de des­po­tisme il·lus­trat, del tot pel poble sense el poble. Qui és el poble per deci­dir sobre el seu futur si ja té uns gover­nants com Eva Gra­na­dos que pen­sen per ell?

No sé si les parau­les d’Eva Gra­na­dos són fruit de la des­co­nei­xença de la història del seu par­tit o si són pro­ducte d’un gir despòtic i auto­ri­tari –o les dues coses–, però el que és segur és que s’enqua­dren en la històrica lluita entre la lli­ber­tat i el tota­li­ta­risme. Eva Gra­na­dos, i pel que sem­bla el con­junt d’Espa­nya, s’ha aliat ober­ta­ment amb aquests fan­tas­mes que recor­ren Europa i que volen un retrocés polític en nom del bé comú de la ciu­ta­da­nia, que no se sap gover­nar a si mateixa i a qui se li ha d’impo­sar la raó des de dalt. Sem­blem des­ti­nats a tor­nar a viure en unes fórmu­les polítiques ben despòtiques i, a més, mal il·lus­tra­des que a l’única cosa que ens con­dui­ran serà a un des­as­tre, tal com va ocórrer amb la Il·lus­tració ori­gi­nal o amb qual­se­vol altre movi­ment d’aquest tipus.

Tal com deia Goya “els som­nis de la raó creen mons­tres”, que en el cas català se subli­men en figu­res com la d’Eva Gra­na­dos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor