COSTUMS ESPANYOLS
L’ésser humà és un animal adaptatiu, un animal que es pot adaptar a qualsevol circumstància, que pot anar tirant enmig de grans tribulacions, però també és un animal que s’acostuma ràpidament a les noves situacions, potser massa. I els catalans, per desgràcia, no som aliens a la major part de les característiques generals de l’espècie humana.
Ens els últims dos anys els catalans i catalanes ens estem acostumant al pitjor al qual ens podríem acostumar, ens hem acostumat a tenir presos i exiliats per deixar votar, al fet que els nostres vots i la nostra democràcia estiguin lligats al caprici i als interessos aliens al nostre cos electoral. Ens acostumem a sentir por de donar la nostra opinió lliurement, a parlar obertament, a creure que des de fora ens poden imposar lleis i reformes que nosaltres majoritàriament ni volem ni hem escollit. Ens acostumem al fet que vingui una persona amb tricorni de xarol a amenaçar-nos mentre duu una pistola a la cartutxera, al fet que el primer pallasso televisiu o polític que passi ens difami tant com vulgui –amb nombroses faltes d’ortografia, és clar.
Després de dos anys de repressió sembla com si la comencéssim a trobar normal, del dia a dia, ja no ens impacta com en els primers moments. I és una actitud amb la qual hem d’anar molt en compte, perquè els de davant la voldran normalitzar, graduar-la al seu gust i fins on vulguin, accelerar o frenar, però en tot cas amb el comandament del dolor a la seva mà. I especialment cal estar vigilants, perquè cap persecució, del tipus que fos, va començar del no-res, sempre hi va haver una gradació, un inici, un ou de la serpent, i és en l’escenari on actualment estem inscrits històricament.
Amb les sentències contra els presos polítics, sentències dictades contra el fet de deixar exercir el dret a vot, es marcarà una altra fita en aquesta gradació de la repressió, però que aquest fet no ens enganyi, perquè aquest fet passarà, però aquest fet mai serà un costum nostre, tinguem-ho clar en els mesos que vindran.
