Opinió

TOTES LES ELECCIONS SÓN CATALANES

Com que, a Espanya, ni hi volem ser ni se’ns hi espera, el 10-N servirà per mesurar les forces de cara a les catalanes

Vista l’evo­lució de la política cata­lana i també de l’espa­nyola, és evi­dent que avui dia, si hi ha una qui­mera utòpica per aquests verals, aquest objec­tiu impos­si­ble des­ti­nat als somi­a­trui­tes i els esve­rats és l’encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya. Ni la pre­te­nen, natu­ral­ment, els par­tits inde­pen­den­tis­tes ni la volen els par­tits del 155, que han optat per sub­ju­gar Cata­lu­nya amb un procés de dis­so­lució que poden gua­nyar o per­dre, però al qual no renun­cien ni tots els pelat­ges de la dreta ni els soci­a­lis­tes, que fins i tot han dei­xat el fede­ra­lisme retòric pel camí per abraçar l’uni­ta­risme més recal­ci­trant, encara que el senyor Iceta faci veure que algú a Madrid li fa el més mínim cas.

Així doncs, com que aquí la política majo­ritària ja ha renun­ciat sàvia­ment a refor­mar Espa­nya i allà, en pri­mer lloc, han dei­xat de con­si­de­rar comp­ta­bi­lit­za­bles per a la gover­na­bi­li­tat els escons obtin­guts per la Cata­lu­nya inde­pen­den­tista i, en segon lloc, hi ha un con­sens pràcti­ca­ment abso­lut con­tra les lli­ber­tats de Cata­lu­nya, queda clar que les urnes que estem com­mi­nats a visi­tar el dia 10 del mes vinent no dei­xen de ser una nova manera de fer elec­ci­ons cata­la­nes. Alli­be­rats d’haver d’aju­dar a resol­dre els pro­ble­mes espa­nyols i obli­gats a inten­tar resol­dre els nos­tres, que són diver­sos i gros­sos, ja fa temps que, hi hagi muni­ci­pals, euro­pees, elec­ci­ons al Par­la­ment, al Congrés o al Senat, cal lle­gir els resul­tats en clau estric­ta­ment cata­lana.

La con­vo­catòria que cul­mi­narà aquesta cam­pa­nya curta que acaba de començar mar­carà, doncs, quina és la tendència de la gover­na­bi­li­tat al nos­tre país. És a dir, si Esquerra es con­so­lida com a pri­mera for­mació i, sobre­tot, com a pri­mera for­mació de l’inde­pen­den­tisme. També veu­rem si Junts per Cata­lu­nya és capaç de supor­tar elec­to­ral­ment la sen­sació de poti-poti que obliga els seus elec­tors a fer un acte de fe pro­gramàtic i ideològic. Aquest cop, a diferència de l’abril pas­sat, es podrà quan­ti­fi­car la capa­ci­tat de la CUP de man­te­nir-se com el ter­cer en discòrdia després d’una pri­ma­vera pas­sada fluixa. Final­ment, sabrem fins a quin punt és catastròfica la pata­cada de Ciu­ta­dans i en quina situ­ació que­den el PSC i els comuns de cara a reforçar els som­nis humits d’un altre tri­par­tit auto­no­mista a Cata­lu­nya.

No en farem bullir cap olla, dels resul­tats del 10-N, però podrem començar a veure per on poden anar les coses quan torni a tocar votar aquí, fet que em temo que no serà gaire tard si no és que, abans, ens fan jugar per ter­cer cop en aquesta ruleta russa del senyor Pedro Sánchez.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.