UN JUDICI HISTÒRIC
Dilluns se celebrarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici contra Quim Torra, que es convertirà en el primer president jutjat durant el seu mandat. La situació anormal en què viu Catalunya comporta situacions tan insòlites com aquesta, sobretot, si tenim present les conseqüències que es poden derivar d’aquest judici.
El que es pretén per part de les acusacions és inhabilitar el president Torra i, amb això, provocar un canvi en la direcció política de la Generalitat. Aquest ha estat l’únic objectiu des del començament, com així ho demostren els fets i la manera com s’ha construït l’acusació, que es basa, únicament, en el fet que el president Torra hauria desobeït les ordres dictades per la Junta Electoral Central els dies 11, 18 i 19 de març passats. Aquestes ordres requerien al president que, al seu torn, ordenés treure aquells símbols que, segons la fiscalia, estan “associats a una determinada filiació ideològica o política alineada amb els partits o les organitzacions que propugnen la secessió o separació de Catalunya respecte d’Espanya”.
No és que els molestés que als edificis públics, els que depenen i els que no de la Generalitat, hi hagués cartells, pancartes o llaços, sinó que el que realment no van tolerar és que fos possible associar-los a l’“independentisme”, com si es tractés d’un partit polític que s’hagués presentat, com a tal, a les eleccions del 28 d’abril. Vist des d’una altra perspectiva, la mateixa perversa associació d’idees es podria fer quan es pengen banderes espanyoles associant-les als anomenats “partits constitucionalistes”, com si algun ho fos.
Se li imputa un delicte de desobediència, és a dir no haver acatat les ordres d’una autoritat superior, i per això se li demana una pena de multa de 30.000 euros i una inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics i de funcions de govern durant un any i vuit mesos.
Serà un judici tens i intens, perquè no només està en joc la sort processal del president Torra, sinó una cosa molt més delicada: la separació de poders. Així com els polítics no han d’interferir en l’esfera pròpia dels jutges i els tribunals, aquests tampoc ho han de fer en aquella que és pròpia dels poders legislatiu i executiu.
Des d’un començament ha quedat en evidència que el que es pretén amb aquest procediment no és res més que apartar el president Torra del seu càrrec i, d’aquesta manera, generar un escenari polític diferent i més favorable als interessos estatals. L’estratègia ha estat molt senzilla: a partir d’una denúncia de Ciutadans a la JEC, es va iniciar un procediment en l’àmbit electoral que va acabar desencadenant una querella i un procés penal el judici del qual serà dilluns.
Alterar l’escenari polític, en base a resolucions judicials, no és res nou, com vam comprovar a partir del 21 de desembre del 2017, un procés que va culminar amb l’ingrés a la presó de Jordi Turull el 23 de març del 2018, entre les dues sessions en què es votava la seva investidura. Des d’una perspectiva penal, ni llavors era necessari l’ingrés a la presó de Turull, ni ara ho és aquest judici al president Torra que, d’altra banda, ha anat a una velocitat inusual en l’administració de justícia.
Ningú està dient que als polítics no se’ls pugui o no se’ls hagi d’enjudiciar si cometen algun tipus de delicte, que no és el cas del president Torra, però és evident que no hi ha cap tipus de justificació per accelerar-lo, amb la finalitat d’obtenir una sentència que, si fos condemnatòria, implicaria, un cop fos ferma, la inhabilitació del president, amb el que això suposaria des del punt de vista d’alterar la vida política catalana.
És per això que estem davant d’un judici històric, impropi d’una democràcia plena, a través del qual es pretén fer allò que no s’ha aconseguit a les urnes. La transcendència històrica d’aquest judici anirà més enllà dels Pirineus, i explicar això a Europa no serà una tasca senzilla; els d’España Global hauran de fer hores extres i buscar una manera de fer entendre com és possible que una vegada i una altra siguin els jutges, a qui ningú ha escollit, els que decideixin com s’ha de desenvolupar la vida política catalana.
