COM GOSEN

Aquest dilluns, per pri­mera vegada a la història, l’Estat espa­nyol farà seure un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en ple exer­cici del seu càrrec al banc dels acu­sats. No sé si sou segui­dors, detrac­tors o indi­fe­rents res­pecte a la figura del pre­si­dent Torra, però al marge de les vos­tres sim­pa­ties i del vos­tre vot sapi­gueu que dilluns qui s’asseurà davant dels jut­ges no és només una per­sona, sinó fona­men­tal­ment una ins­ti­tució, la prin­ci­pal auto­ri­tat de Cata­lu­nya. No és cap man­da­tari des­tituït o detin­gut o repre­sa­liat amb poste­ri­o­ri­tat, sinó l’actual inquilí del Palau de la Gene­ra­li­tat. I ho és per un assumpte tan menor com haver jugat al gat i la rata amb pan­car­tes i llaços grocs, un fet que, contrària­ment al que es pugui pen­sar des de la visió que sosté que és una teme­ri­tat expo­sar un càrrec tan impor­tant per tan poca cosa, demos­tra quina és la vora­ci­tat cata­lanòfoba de l’Estat espa­nyol, que per tan poca cosa es car­re­garà el pre­si­dent del país.

Men­tres­tant, a Madrid, els matei­xos que dis­pa­ren con­tra Quim Torra dema­nen el suport per esco­llir pre­si­dent a Espa­nya, perquè ara ja sabem que qui sol·licita la inha­bi­li­tació del man­da­tari català no és pas la fis­ca­lia, sinó direc­ta­ment el pre­si­dent del govern espa­nyol, tal com va adme­tre Pedro En Fun­ci­ons Sánchez en un atac de sin­ce­ri­tat radiofònica que després va fer pas­sar per un lap­sus impu­ta­ble al can­sa­ment.

El con­flicte català no es pot des­blo­que­jar perquè des de la banda que no vol ni seure ni par­lar, cada dia es llança una altra este­lla al foc de la repressió, de la per­se­cució judi­cial, de la pura ven­jança d’estat. En aques­tes cir­cumstàncies, per a la majo­ria inde­pen­den­tista cata­lana, plan­te­jar-se donar suport al botxí és aju­dar-lo a tibar la soga, a fer caure la des­tral, a alçar la maça amb què els togats ens volen repas­sar a tots. Pas­seu, pas­seu en fila i per ordre.

Ni la por de l’avenç de l’extrema dreta no pot fer clau­di­car la dig­ni­tat dels demòcra­tes repu­bli­cans. Al fei­xisme no se’l der­rota donant suport als que en el fons actuen com si ho fos­sin o miren cap a un altre cos­tat. I a qui digui que l’inde­pen­den­tisme no és majo­ri­tari a Cata­lu­nya perquè tot i tenir més dipu­tats que ningú no suma el 50% dels vots, només recor­dar-li que els senyors del PSOE i els de Pode­mos no només no tenen més dipu­tats que els altres, sinó que sumant tots els seus vots tot just arri­ben al 37,8%, el 34,7% si comp­tem els seus vots només a Cata­lu­nya. Menys exigències, menys pressió i més pro­pos­tes.

Sit and talk, Sánchez.