Opinió

SEGON GRAU, TERCER GRAU

Per aconseguir la sortida dels presos, el dilema està entre la voluntat de veure’ls fora com abans millor i l’efectivitat que cal per aconseguir-ho

En relació amb la pro­posta de clas­si­fi­cació peni­tenciària dels pre­sos polítics, aquesta set­mana hem opi­nat tots ple­gats per sobre, molt per sobre, de les nos­tres pos­si­bi­li­tats, fent bona la màxima de Georg Chris­toph Lich­ten­berg que sosté: “En una dis­puta és neces­sari que almenys un no enten­gui del tema en dis­cussió, i que en això que s’ano­mena una dis­cussió viva, en el seu punt àlgid, que cap de les dues parts no enten­gui res del tema, i que ni tan sols sàpiga el que està dient.” Iro­nies a banda, el tema és prou deli­cat i seriós per man­te­nir-lo al marge de la dis­puta ter­tu­li­ana més super­fi­cial i situar-lo encara més lluny de la pica­ba­ra­lla política entre els par­tits que mal­den cada cop més agres­si­va­ment per acon­se­guir el con­trol del lide­ratge de l’inde­pen­den­tisme.

Sent gene­ro­sos, doncs, i fent veure que aquesta incidència peni­tenciària no està sent apro­fi­tada per fer volar gani­vets entre els dos socis de govern, podríem con­si­de­rar que, sense entrar en el fons de la qüestió, la con­trovèrsia pública gira a l’entorn d’allò que el politòleg fun­da­ci­o­nal Max Weber va qua­li­fi­car com la dialèctica entre l’ètica de la res­pon­sa­bi­li­tat i l’ètica de la con­vicció. En la inter­pre­tació que en fa el filòsof André Comte-Spon­vi­lle, men­tre que seguint l’ètica de la con­vicció, “una bona intenció pot menar a una catàstrofe, l’ètica de la res­pon­sa­bi­li­tat vol que res­pon­guem no només de les nos­tres inten­ci­ons o dels nos­tres prin­ci­pis, sinó també, en tant que les puguem pre­veure, de les con­seqüències dels nos­tres actes”. És, per tant, en aquest marc on cal situar la dis­cussió sobre l’encert o el des­en­cert d’apli­car el segon grau peni­ten­ci­ari o el ter­cer als pre­sos polítics.

En aquest con­text, convé la línia recta, o la via més efec­tiva? Des­co­nec, tot i que hi ha prou pis­tes per intuir-ho, si dar­rere els cri­te­ris de clas­si­fi­cació hi ha una pura apli­cació mecànica dels pro­to­cols, o bé una volun­tat estratègica de no per­ju­di­car més els cap­tius amb deci­si­ons empàtiques però ine­fi­ca­ces perquè poden ser blo­que­ja­des per instàncies judi­ci­als. No sem­bla gens foras­se­nyat inten­tar que en cada passa per acon­se­guir que sur­tin com més aviat millor, el plom sigui als peus i no pas a l’ala. Dit això, des de l’empa­tia amb els cap­tius que són vícti­mes d’aquesta con­trovèrsia, un cop més tenim la sen­sació que l’apli­cació de les lleis té poc a veure amb la justícia. Mala­ment rai quan el sis­tema t’obliga a pla­ni­fi­car ela­bo­ra­des gira­gon­ses per acon­se­guir un objec­tiu tan evi­dent com que els que són a dins hau­rien de ser a fora.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.