El voraviu

Ja fa una setmana (des del 28-N), i encara en queden dues (fins al 20-D), de les vagues parcials a TV3. Han fet quatre aturades de quinze minuts i en programen cinc més. Ja avisen que després de Nadal vindran més aturades i mobilitzacions si no els atorguen els nous privilegis que exigeixen, als quals anomenen “reivindicacions”, en una burda utilització del llenguatge laboral i sindical. Aquesta vaga dels treballadors de TV3 és una proposició indecent més de la classe periodística privilegiada que són els 2.274 treballadors de la CCMA SA, que van representar un cost de 77.284 euros cada un l’any 2018 i que han generat unes pèrdues de 13 milions, tot i disposar d’una subvenció de 232 milions. Per a la professió periodística catalana, la contínua “reivindicació laboral” de TV3 és una broma de mal gust és miri per on es miri. Sembla, a més, que amb el tall del primer dia han millorat la llegenda de l’audiència que mirava el porno codificat del Canal Plus. Els disset minuts de videoclips que van emetre abans del TN de la nit com a programació de vaga van mantenir 407.000 espectadors. Lideratge d’audiència. La gent no va canviar de canal en espera que aparegués Toni Cruanyes. Quin exitàs, tu! Ja veurem si ho exploten en la propera tanda d’anuncis en què vendran que són els millors un mes més. Que bons que són!

Costa passar els dies i pair el tutti frutti que les declaracions i contradeclaracions generen per provar de recomposar els miralls trencats. Avui, a La Razón, Marhuenda juga fort i diu que el pacte es tancarà dimarts a Barcelona. La temeritat comportaria, entre altres coses, que el rei passaria revista a la tropa parlamentària sabent que els d’ERC (que ni l’aniran a veure) li han regalat l’estabilitat que tant necessita i que a ells probablement els implosionarà (i que a la llarga ens implosionarà a tots). Una vacil·lada o una temeritat, vaja. En qualsevol cas, una marhuendada. El País recull la nova astracanada del candidat: “Sánchez defensa el pacte entre diferents.” “Diferents?” A què sona això de “diferents”? Resulta com molt arnat i molt quico. Ja no en podem dir ni el nom? “Diferents?” Eren independentistes i republicans, no? Jaume Asens situa la verdadera dimensió de la tragèdia quan diu sense embuts que els vots d’ERC es necessitaran durant tota la legislatura. D’aquí plora la criatura. No és retratar-se ben retratats una vegada i ja està. Quedaran ben retratats, i espera’t al que vindrà després! És per això que sona a frivolitat que Jéssica Albiach exigeixi a ERC mirar més cap al futur i menys a JuntsxCat i fer-ho ràpid. Com deia l’àvia Neus: “A casa seva tothom baixa les escales com vol i es penja amb la corda que li va bé.”

Miquel Iceta, candidat socialista in pectore a la Generalitat de Catalunya, ara que ha tornat a ser descartat definitivament per al Senat (i aquest cop pels seus), continua amb les seves genialitats pirotècniques mediàtiques. Avui ho ha tornat a fer i s’ha posat a concretar allò que el PSOE es treu del barret cada vegada que li toca jugar al federalisme i la plurinacionalitat. “A Espanya hi ha vuit nacions. Les he comptat. Segons els estatuts d’autonomia, vuit, i si sumem el preàmbul de Navarra, nou. Els Estatuts de Galícia, Aragó, València, Balears, Canàries, Andalusia, el País Basc i Catalunya diuen que són nacionalitats o nacionalitats històriques. Nació i nacionalitat són sinònims.” És a dir que ja ho tenim, cafè per a vuit i tallat per a les altres nou comunitats autònomes. I si no, per què no ho posaven a l’Estatut? De tota la vida s’ha sabut que una nació ho és si ho posa a l’Estatut. Mentre no reformin els seus estatuts d’autonomia i hi posin que són nacionalitats seran regions. I si no, per què no ho posaven? Tan fàcil com això. Segons Iceta, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Múrcia i Madrid estan a una reforma estatutària de ser una nació. Crec que ja estan trigant a iniciar els processos de reforma. Tots som iguals davant la llei. Si els catalans som nació, ells també.

Ingenu de mi, escrivia la setmana passada que confiava que les rates sàvies que clamaven eleccions al 130è s’anotessin el que diu Rajoy a les seves memòries sobre l’aplicació del 155. Però no. Després de la matrassada encara piulen. I no s’estan de res. Avui, Joaquim Coello. “El PSOE està pensant seriosament cedir la titularitat de ports i aeroports. Investiu i després hi haurà quatre anys per negociar.” Textual a Catalunya Ràdio. Amb tota la cara. Joaquim Coello! Aquell dia anava de mediador. Com a venedor no li falta moral. Deixem-ho i canviem d’acudit dolent. No tot van ser badades, incompetències, rucades, males llets i estomacades dels cossos de seguretat espanyols l’1-O. Van tenir algun encert de magnitud incommensurable, com ara el nom en clau del comandament que donava les ordres, comandament que uns diuen que existia i que els altres neguen. És probable que em passés per alt i que ja sortís en el judici o en un altre moment, però avui és el primer cop que m’hi he fixat: “Marte”. El nom en clau del que decidia on, quan i com havien de repartir els lletots era “Marte”. Dominó. Més marcians que mai. Obeïen les ordres de “Marte”. Ara s’entén. Marcians del tot. “A por ellos!” I han reconegut (els inspectors de l’1-O) que van triar les escoles on era “més factible” actuar. De barra, no en falta!

Han començat les consultes, aquest espectacle idiota i medieval en què els representants del poble rendeixen homenatge, besen la mà i fan el paperot fotogràfic a l’hereu del designat pel Caudillo de España por la gracia de Dios. Ben mirat, ja és ben estrany que ERC, que és imprescindible per a la feina, no hi vagi. Avui, però, la feina del dia, com a preludi de la del 18 al Camp Nou, la d’Ansu Fati a San Siro. Vinga afegir èpica i cridar l’atenció sobre el clàssic. Quants teleespectadors n’estaran pendents? 650 milions? 700 milions? 750 milions? A veure què s’empesca España Global per contrarestar missatge. L’histerisme que exhibeixen segons quin cercles espanyols, madridistes i futbolers fa pixar de riure. De qui va ser la genial idea de suspendre el partit? Van voler crear sensació de caos sense cap necessitat i han brindat a Tsunami l’oportunitat del segle per a la internacionalització del problema. I ara què faràs, cabàs? El tornaràs a suspendre? Com diria l’àvia Neus: “La cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats.” O si ho preferiu: “Déu nostre senyor té una maça que pica sense fer remor.” Mosseguen amb el predicot que no s’hauria de barrejar la política amb el futbol. Com si el futbol no fos política i com si no fos per la política que no es va jugar. Qui els entengui que els compri!

Ja ho tenim. La junta de tractament penitenciari ha dictaminat. No ha estat per unanimitat, però ha dictaminat. Serà un segon grau. Ja falta menys per tenir tots els elements que es necessiten per vestir la mona, o no. Un segon grau. I hi ha a qui li sembla que hem de donar gràcies a Déu perquè no els han fotut un primer grau. Val aquest segon grau per a una abstenció en la investidura? El debat està obert. Hi ha pacte amagat en aquest segon grau? Val aquest segon grau per a un vot favorable als pressupostos? Val aquest segon grau per a un menú doble de crispetes i Pepsi-Cola gegant? Val aquest segon grau per a una caixa de llaminadures? Entomem-ho tot amb dignitat, que així aturarem la dreta dreta i tindrem quatre anys per negociar amb un govern obert al diàleg. Entomem-ho amb la mateixa dignitat que entomem els vint-i-tres mesos de presó per desordres públics que la fiscalia demana a la diputada d’Unidas Podemos a l’assemblea de Madrid Isa Serra. Els hi demana per participar en una manifestació contra un desnonament a un discapacitat l’any 2014. Entomem-ho amb la mateixa dignitat que donem per bo que la diputada se n’assabenti pels mitjans de comunicació abans que ningú li notifiqui res. Entomem-ho tot amb dignitat que tindrem un dialogant govern d’esquerres.

“Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” “Hola. Soy Pedro. Feliz Navidad.” El president del govern en funcions trucarà al president Torra en l’estricte ordre alfabètic que li toqui entre els 47 milions de ciutadans amb DNI espanyol a qui ha volgut trucar per felicitar el Nadal i l’Any Nou.