BASES PER A UN PLA DE TREBALL EFECTIU

Ara que gairebé tots els protagonistes de la interceptada –més que no pas frustrada– declaració d’independència hauran donat la seva versió dels fets, just quan la posada en marxa de la taula de diàleg obre un període de treva tant entre els impacients com entre els flegmàtics, i mentre no comenci el pim-pam-pum electoral, pot ser un bon moment per reexaminar el punt on és l’independentisme i mirar d’establir unes noves bases de treball. És des d’aquesta perspectiva que faig les cinc propostes que segueixen.

En primer lloc, en el pla de les idees, caldria fer un esforç per millorar-ne la consistència. El camí cap a la independència ha suposat un esclat de raons, de propostes, de debats, de documents, d’iniciatives participatives... L’excés i la dispersió, més que no pas la mancança o les contradiccions –que també hi són– els han restat força argumental i capacitat persuasiva. Veient que no hi ha calendari a la vista que urgeixi a l’acció immediata, pot ser una bona ocasió per al balanç i la síntesi. L’aspiració a la independència necessita madurar, renovar i en alguns casos revisar la seva consistència argumental.

Segonament, com ja s’ha repetit fins a l’esgotament però ara com ara sense èxit, és convenient que l’independentisme, en el pla del discurs, del relat, recuperi la iniciativa. Els adversaris –ara hem sabut que també recorrent a les males arts de la propaganda a la xarxa, pagada per ves a saber qui– s’han ocupat de crear confusió i desànim. Però ni tots els nou-cents comptes falsos sumats han provocat tant desconcert com els “cavalls de Troia” que, intencionadament o sense adonar-se’n, s’han dedicat a erosionar la confiança en l’èxit. Aquí cal aplicar la màxima futbolística de Johan Cruyff: “Si tens la pilota, no et cal defensar-te perquè el rival no la té.” I, el cert, és que ens han pres la pilota i hem de tornar a jugar a un toc, màxim dos.

En tercer lloc, és una evidència que l’Estat espanyol i les seves institucions s’han defensat aplicant una estratègia repressora extrema, que ha fet el seu efecte. I no parlo de les principals víctimes, a la presó o a l’exili, que precisament són les que millor han resistit l’agressió i no tan sols no s’han arronsat, sinó que semblen fins i tot més fortes que abans. No: parlo de la repressió a la menuda, de les amenaces discretes, del clima de vigilància i persecució que s’ha estès. Parlo d’allò d’haver d’amagar els mòbils a les reunions per si “ens escolten”; o de refugiar-nos al Signal o al Telegram; o d’esborrar whatsapps... Com s’ha dit prou, el problema no és tenir por, sinó saber-hi plantar cara. El desafiament és garantir la persistència, tan ben expressada en el clam de Cuixart –“ho tornarem a fer”– i que cal convertir en la consigna a favor de la moral de victòria.

Des del meu punt de vista, una de les pèrdues més greus des de la tardor del 2017, ha estat la que s’ha produït en haver-nos deixat arrossegar cap a l’agror del combat. Hi han ajudat de no dir les provocacions agressives, arrogants i feridores de Cs, a les quals també s’ha afegit el PP. Però també hi ha contribuït l’antipartidisme visceral, i fins i tot una antipolítica eixorca, sovint esperonada des de la mateixa societat civil i, en general, des del ressentiment. Soc del parer que cal tornar a l’empatia com a actitud bàsica, entre propis i sobretot cap als que volem convidar en aquest viatge cap a la dignitat i l’emancipació nacionals. Ja fa més de deu anys que dic que l’antiespanyolisme és un dels principals obstacles per a la independència.

Finalment, cal tenir el control del temps. De cap manera s’ha de caure en la temptació dels fulls de ruta dibuixats i redibuixats sobre la sorra, sinó que parlo de tenir un pla de treball tan precís com sigui possible, i en constant revisió. Cal establir etapes i una anàlisi rigorosa de l’estat de la qüestió en cada moment, de progressos i retrocessos, de mancances i desbordaments, d’assoliments i de desfetes, sempre estudiats a partir de totes les dades disponibles i amb les que cal obtenir.

Consistència, iniciativa, persistència, empatia i pla de treball. Vet-ho aquí.