El voraviu

Soldat ho ets tu, senyor militar d’altíssima graduació i rodes de premsa. No ho som tots ni ho volem ser, i vivim una emergència sanitària que provoca emergència econòmica i social. No és una guerra. Ens en sortirem si ho tractem com el que és i ens comportem com a ciutadans lliures i responsables que som (o hauríem de ser) i no com a soldats. No ens militaritzareu, encara que sigui el vostre somni humit. Necessitem més pedagogia (i alguna garrotada) als dròpols amb més pistrincs que sentit comú que tornen a segones residències des de Barcelona, Madrid, Biscaia, València i Sevilla, entre d’altres. Necessitem que Robles deixi de carregar contra Torra perquè demana el confinament i vegin la idiotesa de l’“unidos” i la idiotesa del “no va de territoris”. Hi va. Hi va als EUA, on els governadors de Califòrnia i Nova York han confinat els seus estats, i on Trump ha entès que hi ha “punts calents”. Hi va a Baviera, on s’han confinat abans que la Merkel confini Alemanya. Hi va a Madrid, on l’alcalde fa figa: “Donaré suport al tancament si es donen les circumstàncies.” Ara, Treball ja té 8.640 ERTOS. Afecten 150.000 treballadors. Nobita en pensa un per al Barça, la UE envia al carall el pacte d’estabilitat i Resistiré (Duo Dinámico) viu l’enèsima joventut. Resistirem. Com els joncs. Doblegats però drets. Si no, què?

Els que no som catòlics practicants no en posarem cap tros a l’olla, que deia l’àvia Neus, però hem de saber que el papa perdona els pecats als que morin per la covid-19. Si es mira amb ganes de buscar tres peus al gat, la mesura inquieta. Es pot llegir com una renúncia de la Santa Mare Església (que fa 2000 anys que demostra que té un bon nivell d’informació) a donar el darrer servei, el sagrament de l’extremunció i la benedicció apostòlica. Vol dir que sap que no hi arriba, que queda desbordada i pren una mesura definitiva i valenta. Sense reglaments posteriors ni lletra petita que ho canalitzi tot cap a no sabem on, com passa amb els famosos 200.000 milions d’euros de Sánchez o els 750.000 del BCE. Ni tampoc hi ha dilació amb petites trampes com la publicació (o no publicació) al butlletí. El papa avui ha confirmat a la missa diària el decret de la Penitenciaria Apostòlica que ja es publicava al Butlletí Oficial del Vaticà d’ahir. Això és anar a la idea. No és la picaresca dels polítics. Aquí es perdonen els pecats als morts i als vius. El decret és molt clar. “Es concedeix el do de les indulgències especials als fidels que pateixen la malaltia, així com als treballadors de la salut, als familiars i a tots aquells que en qualsevol qualitat els cuiden.” Aquí no hi ha misèria! Les gràcies són infinites!

M’aixeco estrany i no és res físic. Ahir vaig xerracar llenya, he dormit pla i muscularment em noto esplèndid. És boira al cervell. No és víric. És ressaca d’escoltar Sánchez més de quaranta minuts en una escalada de patrioterisme i recentralització de vodevil. O de por. Com a mínim per a mi. Per gros que sembli, va dir textualment que l’ajuda i la disposició de l’exèrcit fa veure la necessitat de la despesa anual en Defensa! Com si els submarins que no s’enfonsen, els avions que cauen, les fragates que s’embarranquen i els tancs en què gastem fortunes fossin les ensulfatadores i les granotes blanques que exhibeixen. Va ser una estona Antoñita la Fantástica i va fer ploure tests. Que ara se’n fan entre 15.000 i 20.000 al dia, que van per comprar-ne 600.000 i després 6.000.000 i que després es posaran a fabricar-ne (suposo que per vendre’ls als estats que s’infectin més tard). I va estar espectacular en respondre les preguntes filtrades. En va deixar caure com campanars, que tranquil·litzen dos ous. “El gros encara ha d’arribar.” “Serà en les properes setmanes.” “Esperem sortir-ne com més ràpid millor i més aviat que tard.” El que més fa trempar, però, és que ahir es va constituir el comitè científic de la covid-19. Qui duia el timó fins ara? Aramis Fuster? Carmen de Mairena, en pau descansi?

“Felipe VI es el ejecutor vicario, obligado a matar a su padre, en nombre de todos [...] y le está matando demasiado poco y demasiado tarde. [...] Hay que reconocer que lo de matar al padre es poco menos que una tradición en la Monarquía española, con tintes de tragedia clásica [...] ¿Cuánto tiempo lleva «muerto», no ya desde el punto de vista del prestigio social, sino desde el prisma del más elemental sentido de la decencia, Juan Carlos I? [...] Temíamos que fuera verdad y la mayoría prefería mirar para otro lado. Pero Juan Carlos ha jugado tantas veces con fuego, que era inevitable que, antes o después, algún cómplice le traicionara. [...] Asumir que «el Rey de todos los españoles», el «Monarca de la generación del cambio», el piloto de la Transición, el hombre providencial de la noche del 23-F, ha sido durante todo su reinado un corrupto de tomo y lomo, sería tremendo en cualquier circunstancia. Hacerlo en medio de una catástrofe sanitaria y económica como la que está asolando España, produce una mezcla de indignación y angustia difícilmente soportable. [...] Toca admitir que el Jefe del Estado que con tanto acierto liquidó la dictadura y apuntaló la democracia era simultáneamente un golfo apandador de la peor laya.”

Pedro J. Ramírez, 22-03-2020, ‘El Mundo’ Què passa a Madrid?

Quin riure, tu, que gent que es creu tan gran es comporti de manera tan petita. Enfalaga, enfarfega i fastigueja veure publicitada la solidaritat fins a convertir-la en pornografia emocional i que, a més, vulguin que la consumim. Em permeto tanta vulgaritat com ells. De veritat creuen que això encara posa calent algú? Comencem per Felip VI, el primer soldat d’Espanya. Ha posat la Guàrdia Reial a disposició de la ministra Robles: 1.500 efectius. Per a què coi necessita 1.500 efectius? El reglament diu que és per “proporcionar el servei de guàrdia militar, rendir honors i donar escortes solemnes a S.M. el Rei i als membres de la seva reial família que es determinin, i a prestar anàlegs serveis als caps d’estat estrangers quan s’ordeni”. Continuem amb la presidenta i el conseller delegat del Banc Santander, Ana Botín i José Antonio Álvarez, que s’han reduït el sou d’aquest any a la meitat per, amb l’altra meitat, crear un fons per lluitar contra la covid-19. Després de la retallada només cobraran 4,5 milions l’una i 4,1 l’altre. Dues vegades el cost total de la nòmina dels 150 treballadors de l’empresa editora d’El Punt Avui, per posar una referència. Inditex (3.639 milions de benefici) prepara un ERTO per a 25.000 treballadors si no pot obrir botigues abans del 15 d’abril. La llista de donacions no l’acabareu, però.

Ens tracten com a criatures. Donen la mateixa informació que a un nen de meta. Ínfimes dosis. Tasten la reacció i modulen, modulen i modulen la realitat. Assaig i error. Assaig i error. Assaig i error. Improvisació constant. Necessiten el discurs de l’enemic comú, l’enemic de tots, l’enemic nou a vèncer junts. Tapen incompetències. Van a ulls clucs i modifiquen la direcció, intensifiquen el pas o el redueixen segons cridem. Si no cridem, recte, tot i que sigui cap al precipici. De matinada, el Congrés fa la pantomima d’allargar l’estat d’alarma a l’11 d’abril, i Celaá ja cola que el curs pot acabar per via telemàtica. Què vol dir? Quatre setmanes més a casa? Vuit? Dotze? Setze? Wuhan aixecarà la quarantena el 8 d’abril. Hauran passat onze setmanes, però Espanya ja supera en morts la Xina. És rellevant la dada? Com podem pensar? Com podem comptar? Tot és desconcert. Dilluns ens horroritzava la ministra de Defensa. “L’exèrcit troba cadàvers al costat d’avis abandonats en residències.” Després, mutis. A veure com acaba. No els saben distingir? No els saben comptar? No saben apuntar els noms de les residències? Cinc dies després, la fiscalia tampoc ha aclarit aquests mínims? No tenim dret a saber en quines residències? Quants avis? Quins avis? De qui són les residències? Qui les dirigia? Prou presa de pèl, home!