TROIANS DINS DEL CAVALL

Aquesta setmana s’ha tornat a posar en evidència que la pandèmia no pot ocultar, ni soterrar, la injustícia de l’empresonament dels Jordis, segons torna a denunciar Amnistia Internacional. Dels Jordis i, per extensió, de totes les víctimes de la farsa judicial espanyola.

Tots els que entenen de drets humans diuen que els volen lliures, sí, però com deia el meu avi, els ocells també volen, una manera de donar a entendre que si no fas gaire res més per concretar els volers tot queda en la pura retòrica. Retòrica pura, per exemple, la dels partits independentistes que, lluny de reforçar la lluita unitària per les llibertats ja no del país, això seria demanar massa, sinó dels polítics captius, tornen a esmolar els ganivets en una altra batussa fratricida pel control de la gestoria autonòmica. Ens fan passar vergonya, ja sigui pressionant el president Torra perquè convoqui eleccions, ja sigui donant suport a l’oposició per una comissió d’investigació prematura sobre les residències en comptes de fer pinya amb els companys amb qui comparteixen govern. I més que ens en faran passar, de vergonya, entestats a barallar-se entre ells perquè han perdut les ganes, o les forces, o l’interès, o el coratge, per afrontar els enemics reals.

I si faltava res per al duro, tenim damunt la taula l’enèsim projecte per erosionar l’independentisme. La Catalunya del pont aeri ho ha provat per la dreta, amb Ciutadans; per l’esquerra, amb Podem i en Comú, i pel mig, al seu dia amb Duran i Espadaler, i no ha acabat de reeixir mai amb prou força per arrabassar l’hegemonia al sobiranisme. Aquesta vegada el risc és real, perquè no cal fabricar cap artefacte guanyador, sinó esgarrapar un centenar de milers de vots ben repartits per fotre enlaire la majoria absoluta indepe, si és que no se la fot enlaire l’independentisme mateix. Ho provaran amb una tropa de quintacolumnistes ressentits, espantats, resignats o una mica de tot plegat, sota la denominació de Partit Nacionalista de Catalunya. Prepareu-vos per a la trompeteria mediàtica de La Vanguardia, El Periódico, l’Ara i la resta de periodistes a les ordres de l’Ibex-35 fent-los la cova i tornant a la càrrega amb el seny dels vençuts.

“No us fieu del cavall, troians!”, escrivia Virgili fa un parell de milers d’anys. El món gira i volta i tot continua igual. O gairebé, perquè el regal enverinat que van rebre els ciutadans de Troia era ple d’enemics de fora. A Catalunya, en canvi, entre baralles de socis independentistes i salvadors de la nació autonòmica, el cavall el muntem i el farcim els mateixos troians.