TROIANS DINS DEL CAVALL

Aquesta set­mana s’ha tor­nat a posar en evidència que la pandèmia no pot ocul­tar, ni soter­rar, la injustícia de l’empre­so­na­ment dels Jor­dis, segons torna a denun­ciar Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal. Dels Jor­dis i, per extensió, de totes les vícti­mes de la farsa judi­cial espa­nyola.

Tots els que ente­nen de drets humans diuen que els volen lliu­res, sí, però com deia el meu avi, els ocells també volen, una manera de donar a enten­dre que si no fas gaire res més per con­cre­tar els volers tot queda en la pura retòrica. Retòrica pura, per exem­ple, la dels par­tits inde­pen­den­tis­tes que, lluny de reforçar la lluita unitària per les lli­ber­tats ja no del país, això seria dema­nar massa, sinó dels polítics cap­tius, tor­nen a esmo­lar els gani­vets en una altra batussa fra­tri­cida pel con­trol de la ges­to­ria autonòmica. Ens fan pas­sar ver­go­nya, ja sigui pres­si­o­nant el pre­si­dent Torra perquè con­vo­qui elec­ci­ons, ja sigui donant suport a l’opo­sició per una comissió d’inves­ti­gació pre­ma­tura sobre les residències en comp­tes de fer pinya amb els com­panys amb qui com­par­tei­xen govern. I més que ens en faran pas­sar, de ver­go­nya, entes­tats a bara­llar-se entre ells perquè han per­dut les ganes, o les for­ces, o l’interès, o el coratge, per afron­tar els ene­mics reals.

I si fal­tava res per al duro, tenim damunt la taula l’enèsim pro­jecte per ero­si­o­nar l’inde­pen­den­tisme. La Cata­lu­nya del pont aeri ho ha pro­vat per la dreta, amb Ciu­ta­dans; per l’esquerra, amb Podem i en Comú, i pel mig, al seu dia amb Duran i Espa­da­ler, i no ha aca­bat de reei­xir mai amb prou força per arra­bas­sar l’hege­mo­nia al sobi­ra­nisme. Aquesta vegada el risc és real, perquè no cal fabri­car cap arte­facte gua­nya­dor, sinó esgar­ra­par un cen­te­nar de milers de vots ben repar­tits per fotre enlaire la majo­ria abso­luta indepe, si és que no se la fot enlaire l’inde­pen­den­tisme mateix. Ho pro­va­ran amb una tropa de quin­ta­co­lum­nis­tes res­sen­tits, espan­tats, resig­nats o una mica de tot ple­gat, sota la deno­mi­nació de Par­tit Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya. Pre­pa­reu-vos per a la trom­pe­te­ria mediàtica de La Van­guar­dia, El Periódico, l’Ara i la resta de peri­o­dis­tes a les ordres de l’Ibex-35 fent-los la cova i tor­nant a la càrrega amb el seny dels vençuts.

“No us fieu del cavall, tro­ians!”, escri­via Vir­gili fa un parell de milers d’anys. El món gira i volta i tot con­ti­nua igual. O gai­rebé, perquè el regal enve­ri­nat que van rebre els ciu­ta­dans de Troia era ple d’ene­mics de fora. A Cata­lu­nya, en canvi, entre bara­lles de socis inde­pen­den­tis­tes i sal­va­dors de la nació autonòmica, el cavall el mun­tem i el far­cim els matei­xos tro­ians.