ESQUEIXOS CONVERGENTS

ERC té pressa per anar a elec­ci­ons, però l’espai post-con­ver­gent encara està en recom­po­sició. Nidi­fi­cat per exco­mu­nis­tes, cen­tris­tes, soci­al­demòcra­tes, libe­rals i alcal­des i regi­dors tar­do­fran­quis­tes, tenia massa punts dèbils per supor­tar un procés sobi­ra­nista i la tem­pesta poste­rior de la repressió espa­nyola. Els empelts com el PDe­CAT, Juntsx­Cat i la Crida Naci­o­nal no han pogut con­te­nir les con­vul­si­ons de tanta diver­si­tat, i ara s’acaba de fun­dar el Par­tit Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya, ins­pi­rat en el PNB: de carn, la que hi hagi, i de peix, el del cove. S’hi afe­gi­ran les patums del PDe­CAT, els cris­ti­a­no­so­ci­al­demòcra­tes d’Units per Avançar, la lliga van­guar­dista o els cen­tris­tes lliu­res? O pren­dran altres camins? I què farà la família puig­de­mon­tista, amb un alt nom­bre d’inde­pen­dents a Juntsx­Cat? La defi­nició del seu per­fil i de la seva mus­cu­la­tura política via con­gres­sual li és impres­cin­di­ble i urgent, sobre­tot si vol dis­pu­tar el lide­ratge polític en un país que sem­bla que ja no camina cap a la inde­pendència, sinó cap a la requa­li­fi­cació dels inde­pen­den­tis­tes.