LA CULPA DE LAURA BORRÀS

El prin­cipi de pre­sumpció d’innocència em fa incli­nar a pen­sar que Laura Borràs no ha comès cap delicte. Pot sem­blar un suport tebi, poc empàtic, d’una equi­distància amb els fets que, en temps d’adhe­si­ons mani­quees, raneja el dubte i la des­con­fiança. No m’importa. Si amb la pre­sumpció d’innocència com a únic argu­ment una soci­e­tat democràtica no en té prou, és que hi ha algun fona­ment de la democràcia que està més cor­cat del que seria desit­ja­ble.

Que Laura Borràs sigui inno­cent fins que no es demos­tri el con­trari té una importància rela­tiva en el cas que ens ocupa. Ella té dret a defen­sar la seva innocència de la mateixa manera que la justícia està ple­na­ment facul­tada per inves­ti­gar-la si con­si­dera que hi pot haver algun indici de delicte en la gestió dels diners públics. Aquí és on hi ha el pro­blema.

El pro­blema és que la justícia que la inves­tiga ha per­dut la legi­ti­mi­tat davant de bona part de la població. Els jut­ges i, com estem cons­ta­tant nova­ment aquests dies, la Guàrdia Civil, i hi podríem afe­gir tots els cos­sos de segu­re­tat de l’Estat i els fis­cals, però l’arti­cle és breu i no ens hi cap tota la ignomínia. S’han gua­nyat la des­con­fiança a còpia d’anys d’anar minant la seva cre­di­bi­li­tat amb actu­a­ci­ons pre­po­tents, arbitràries i car­re­ga­des d’inten­ci­o­na­li­tat política. Fa massa anys que són jut­ges i part, que mos­tren l’uni­forme sota la toga, que s’han calçat el casc en una ofen­siva que ha dei­xat mol­tes vícti­mes, i més que en pot dei­xar, però que a qui més per­ju­dica és a ells matei­xos. La seva mala praxi ens ha obli­gat a dei­xar de creure en la justícia, o almenys a dei­xar de creure que la justícia la poden apli­car els jut­ges.

Laura Borràs ha de ser con­si­de­rada inno­cent perquè poca gent es creu que els jut­ges la puguin trac­tar amb impar­ci­a­li­tat. Aquest és el drama. Ens pot caure bé o mala­ment, podem mal­fiar-nos-en, creure’ns-la a ulls clucs, o ana­lit­zar el seu cas amb la justa com­bi­nació de pon­de­ració i escep­ti­cisme. És igual. Res de tot això té a veure amb el que passi als tri­bu­nals. Som molts que hem per­dut la capa­ci­tat de creure en el sis­tema judi­cial, perquè ens ha demos­trat que és un ins­tru­ment de ven­jança, repressió i inti­mi­dació. Sense cre­di­bi­li­tat, amb potes­tas però sense auc­to­ri­tas els jut­ges no gene­ren cap res­pecte. Només fan por. La por com a defensa d’un règim és l’evidència de la seva fra­gi­li­tat.

Laura Borràs és cul­pa­ble? Cul­pa­ble de ser inde­pen­den­tista. Ningú podrà demos­trar res més perquè qui ho podria fer ha per­dut qual­se­vol ras­tre de vera­ci­tat.