El voraviu

Com hem enyorat el teu enginy, Miquel Iceta. Ets bo, punyeta. Fer força en el detall que catorze anys són molts anys perquè el nomenament de Montilla a Enagás es pugui qualificar com una porta giratòria és realment brillant i perspicaç. Tens raó. Seria una porta giratòria molt lenta i haurem de buscar-li un altre nom, però li posem el nom que li posem, ens trobarem que, com les portes giratòries, no té perdó de Déu, que diria l’àvia Neus. I ho saps, Miquel Iceta. És el que ja emprenyava del teu enginy abans del confinament, que l’uses de pena per al meu gust, però que ets bo i treballes l’ofici. Conyeta a banda, constato que tampoc has perdut ni un gram de cinisme intel·ligent. Bé per tu! Això esperem dels polítics i no la vulgaritat, la bilis i el mal de ventre d’aquests dies passats a les corts espanyoles. Una altra cosa és la barra que hi poses. Més competències per al Ministeri de Sanitat, Miquel? “Muscular-lo”, dius? És molta i bona la imaginació semàntica que exhibeixes en utilitzar el terme muscular com a sinònim de recentralitzar i retallar competències. Això és nivell i no només el morro de la ministra portaveu, que després que tots escoltéssim dimecres Sánchez avui surt ella i diu que no hi ha policia patriòtica, que això eren coses d’altres temps, que ja no existeix aquest concepte.

Sona una alarma recordatori que havia activat al mòbil. “Avui caduquen els quinze dies”, diu. I res més. Fa quinze dies devia trobar-ho tan important que devia pensar que me’n recordaria tota la vida. La veritat és que quinze dies després no hi ha manera que recordi quins quinze dies caducaven ni per què. Però si ho vaig entrar, ho devia trobar transcendent. És clar que les coses de vegades no són tant com semblen, i que sobretot això passa en la teatralitat de la política, i que la verborrea de les xarxes fa dir el que s’ha de dir i el que no, i que hi ha càrrecs públics a qui se’ls escalfa la boca i fan declaracions de pinxo de barri i... Ja ho tinc! Fa quinze dies que el diputat Gabriel Rufián va fer un pompós ultimàtum a Sánchez i el PSOE, quan justament havien acabat la primera festejada amb Cs. Va ser una piulada, a un hora gens sospitosa (les 11.59) i en castellà, perquè l’entengués la més àmplia de les bases que s’ha aconseguit amb el govern efectiu. “Diez votos seguros de la derecha a cambio de más banderas o treze votos republicanos de izquierdas a cambio de más ayudas sociales. Ese es el único dilema que hay. Quinze días para escoger.” La resposta del PSOE i de Sánchez ha estat una plantofada sonora. “Els acords amb Cs han vingut per quedar-se.” I l’ultimàtum de Rufián ja és camí de la depuradora, via clavegueres.

Ni ho faria més bé, ni em veuria capaç d’afrontar les complexes problemàtiques que els nostres dirigents afronten, ni abonaré cap de les múltiples denúncies que els han presentat i presentaran per la via penal i que trobo demencials. No obstant això, algunes de les decisions que prenen em desconcerten de veritat i em costa callar malgrat que tinc molt presents dues màximes de l’àvia Neus: qui en remena en trenca i qui va a la l’era agafa pols. Avui han dit que les discoteques obriran però que no s’hi podrà ballar. Fins i tot a mi que ens els anys joves hi havia fet prou hores, i sempre a la barra, em sorprèn. Hi haurà més casos? Aeroports oberts i avions a terra? Perruqueries que no tallin cabells? Fruiteries que no venguin? Escoles sense nens? Hospitals sense malalts? Frivolitats a part, trobo molt potent i em fa venir un rau-rau a la boca de l’estómac que avui ja ens anunciïn que la nova normalitat, passada la tercera fase, al juliol, l’agost i més enllà, mantindrà la mascareta obligatòria i que si passem de portar-la, ens cauran 100 euros de multa. Això sí que és la fe del convers. De no servir per a res, a 100 euros de multa. Suposo que deu ser que ara que s’han posat a fer-ne s’han de gastar. Quina producció està en marxa? Quant trigarem a amortitzar les fàbriques? Qui són els inversors que hi ha al darrere?

Si n’hi ha una de les de l’Àvia Neus que es manté impertèrrita en el temps és aquesta: gat escaldat aigua tèbia tem. Per això en saber que la fiscalia retira l’acusació de rebel·lió a Trapero, que veu indicis de blanqueig i frau en el rei Joan Carles I per l’AVE a la Meca i que envia el tema al Suprem perquè l’emèrit és aforat, no m’ha pujat gens l’adrenalina ni se’m ha disparat cap relé de joia. És el que provoca tants anys de policia patriòtica, judicatura de salvaguarda i fiscalia que afina. Ja no ens refiem ni de la nostra ombra. Fins avui havia d’estar acusat de rebel·lió, el major Trapero, quan ja hi ha una sentència del TS que diu que de rebel·lió no n’hi va haver cap? No s’assembla a la tortura i al maltractament, això? No va ser a l’octubre, la sentència? No som al juny? Com mantens nou mesos una acusació d’aquesta gravetat per un delicte que no ha existit? Quin respecte mereix una institució així? Com volen que cregui que l’efecte de la fiscalia del Suprem en la investigació a l’emèrit no serà just el contrari del que s’esperaria, aclarir fets? No és un moviment per afinar ara que a Europa les coses van com van? No és una altra excusa perquè al Congrés no hi hagi investigació ara que ja n’hi haurà al Suprem? Us hi jugueu un pínsol que caduquen terminis (potser el biològic) abans no ragi aigua clara?

M’ha agradat com la consellera Vergés ha encaixat les crítiques pel contracte amb Ferrovial, i ara veurem com acaba, perquè contractes de 17 milions no s’esbandeixen així com així, si estan signats, com sembla que ho està aquest. Se’n diu seguretat jurídica, i trencar-la costa quartos d’indemnitzacions que acabem pagant tots. No ens posem nerviosos. Al cap i a la fi, Ferrovial fa feines externalitzades de Salut per bones picossades des de fa anys. De fet, el SEM (servei d’emergències mèdiques) va externalitzar la gestió del 061 l’any 2010 i es va adjudicar a Ferrovial el 2015 (19 milions per dos anys), al final del mandat del conseller Boi Ruiz. En temps de Toni Comín es va prorrogar durant un any per 10 milions. I Alba Vergés el 2018 el va tornar a prorrogar per dos anys i 15 milions. Però més enllà del tema en si, que seria menor en altres circumstàncies i si tothom no estigués tan sensible, el que trobo molt destacat (precisament avui que Jordi Pujol fa 90 anys) és aquesta transversalitat de Ferrovial. Canvien partits, canvien dirigents, canvien percentatges, canvien fórmules i canvia tot, però Ferrovial (i alguns altres) sempre hi són. Hi són quan les coses van de bones i desapareixen i se’n surten gratia et amore quan van mal dades. Qui en sap en sap i qui no, a la política.

Ja fa dies que no reformàvem la fraseologia i encara que no faltaven ni etiquetes ni dites en cap àmbit, començava a haver-hi una certa saturació de les mateixes: “Tot anirà bé.” “No oblidis que el teu temps és aquest temps que ens ha tocat viure.” “Junts ens en sortirem.” “Nova normalitat.” “Resistiré.” “El teu lloc només el pots omplir tu.” “Els negres sí que importen.” “Mengem de proximitat.” “Té molt poder”... I avui, la ministra Celaá va i li fot pel broc gos amb l’ensenyament. Que ningú pateixi. El curs escolar vinent es regirà pel que ha anomenat “principi general de presencialitat”. Àpali! Deixem de banda la polèmica per les competències, que torna a estar servida, i preparem-nos per a una batalla més dura que la de la Sanitat d’aquesta primavera. Que no es col·lapsi el sistema educatiu. O es rebaixen les exigències sanitàries o el “principi general de presencialitat” aquest serà un rotllo macabeu impossible de complir. Ni hi ha metres quadrats suficients, ni hi ha professors ni mestres suficients, ni hi poden ser. A menys que tornem a mètodes dels anys d’una estufa de llenya per una aula de seixanta alumnes: si tenies fred, a fer voltes al pati! El “principi general de presencialitat” és un tranquil·litzant per als pares que treballen, i d’aquí al setembre ja veurem per quina cabota entra el clau. Més fraseologia.

Ja és vista, i és vista llarga, la de Jaume Asens. Vet aquí el canvi de parer que han tingut amb el president de la Generalitat. Asens, en la seva ronda de promoció d’un tercer tripartit d’esquerres a Catalunya amb ERC i el PSC, ha declarat que veu com un handicap que un president deslegitimat com Torra lideri la part catalana de la taula de diàleg. El president Torra li ha piulat aquesta resposta. “Benvolgut Jaume Asens, “deslegitimat” per qui? Pels tribunals espanyols? Per haver defensat la llibertat d’expressió? Per demanar la llibertat dels presos polítics i exiliats? Per a mi, el handicap és que formeu part d’un gobierno que es nega que Catalunya exerceixi l’autodeterminació.” I Jaume Asens li ha tornat la piulada: “Deslegitimat per vostè mateix i pel seu govern esgotat i trencat, president. Per avançar en aquesta etapa calen nous lideratges. Cal voluntat real de diàleg per construir nous consensos de país. No cal més sobreactuació retòrica que divideix el catalanisme i no porta enlloc.” En la mesura que bona part de la polèmica és guió de les respectives oficines de comunicació, l’episodi tindria poc interès si no fos per la profunditat de la visió d’Asens. Vista llarga, sí. De quina taula de diàleg parla? On la veu? Hi ha algú assegut? És aquella que diuen que si tot va bé potser al juliol?